És el primer cop que el Cor de Cambra del Palau de la Música afronta un concert que té l'origen fora de les partitures. El director Josep Vila i Casañas ha previst un programa amb fragments de l'obra de Shakespeare que diversos compositors van musicar per a cor durant els segles XX i XXI. En aquest programa, que podria ser un primer pas perquè l'Orfeó sortís dels auditoris i entrés als teatres, Pere Arquillué dóna pas al cant recitant sovint els mateixos versos, traduïts per Miquel Desclot i Salvador Oliva. Concert Shakespeare es representa avui al Fortuny de Reus (21 h) i demà es repeteix programa al Petit Palau (18 h), amb la intenció que interessi tant a públic com a programadors.
Vila defineix Shakespeare com un “músic de la paraula”. El director del Cor de Cambra ha triat partitures de Ralph V. Williams, Xavier Pagès-Corella (Winter de Treballs d'amor perduts), Frank Martin (per exemple, fragments de La tempesta) i Jaakko Mäntyjärvi (que proposa una divertida escena de les bruixes de Macbeth fent beuratges). Vila també hi ha introduït una peça pròpia, escrita fa un any i mig i inspirada en el Devouring time(Sonets XIX). El director hi va voler incloure la música que han escrit autors contemporanis del Shakespeare de fa 400 anys, però també hi va voler introduir la música que deuria acompanyar les representacions al The Globe de Londres. Per això, Xavier Coll acompanya amb l'arxillaüt peces de John Do·land, que aporten “l'atmosfera” d'aquell temps.
Arquillué, que ja ha interpretat bona part dels fragments a escena, reconeix que ara la situació és totalment diferent. Per l'actor, que entén que hi ha musicalitat en els versos de Shakespeare però no admet que ell sigui un músic pel fet d'interpretar-los, és un privilegi sentir el ressò de la veu del cor a cappella. “És colpidor sentir-los cantar.” I és que l'exigència musical és notable. El contratenor Toni Gubau, per exemple, i les mezzosopranos Ariane Prüssner i Assumpta Camí han d'afrontar una complexitat vocal “quasi operística”. El cor ha hagut de fer una feina de dicció anglesa per poder ser pulcres en el fraseig. La música vesteix el paisatge que Arquillué ha traçat abans amb la veu.