“Em feia molta il·lusió cantar el Dichterliebe de Schumann”, diu el tenor David Alegret (Barcelona, 1972) sobre un dels cims del Romanticisme. “El vaig treballar molt amb el meu mestre Kurt Widmer quan estudiava a Basilea, però el cicle sencer no l’havia cantat mai”, afegeix. Finalment, Alegret ha pogut cantar les cançons que Schumann va compondre el 1840 a partir de setze textos del poeta Heinrich Heine. Ho va fer el 3 de febrer a Bilbao amb el pianista Rubén Fernández Aguirre, i ho farà dijous al Palau de la Música (20.30 h) dins del cicle dedicat als intèrprets catalans.

“Vam assajar per primera vegada a Itàlia, perquè jo estava fent l’òpera Il turco in Italia a Treviso i Ferrara. El Rubén va venir tres dies a Treviso abans del concert a Bilbao”, explica Alegret, un tenor conegut sobretot pels seus rols en òperes de Rossini, però també amb una àmplia experiència en oratoris barrocs i lieds.

Al Palau de la Música s’enfronta al Dichterliebe [Amor de poeta] conscient que és una oportunitat que no es pot deixar passar. “Aquí hi ha gent molt vàlida per cantar lieds, però es confia més en els cantants alemanys. Ho entenc, perquè el lied no és altra cosa que recitar poesia, i en la poesia és molt important la llengua, la paraula. Però aquí hi ha cantants que hem estudiat alemany i que tenim una coneixença musical d’aquest repertori. Crec que es podria aprofitar per crear un circuit més estable d’aquest tipus de concert”, diu Alegret. De fet, això és el que promou el festival Life Victoria, “una iniciativa fantàstica” que fa “una feina admirable”. “Hi ha molt públic que estima el lied, però no té l’oportunitat d’escoltar-lo. Es tracta de trobar la manera de combinar figures com Jonas Kaufmann, que canten molt bé aquest repertori, i espais per als cantants d’aquí”, proposa Alegret.

Les cançons de Jordi Sabatés

El programa d’Alegret al Palau es completa amb cançons de Toldrà -“el liederista per excel·lència del repertori català”- sobre poemes de Maragall, Carner, Catasús i Garcés, i tres cançons de Jordi Sabatés a partir de poesies de Josep Sebastià Pons. “És gairebé un recital de poesia, amb la música al servei de la paraula”, diu Alegret, que va voler posar les composicions de Sabatés perquè és “un compositor actual” més vinculat al jazz i a la Nova Cançó, però amb el cicle Cantinela escrit per a cantants clàssic. “Aquestes cançons de Sabatés són un caramel, i la poesia de Sebastià Pons té molta profunditat”, assegura el tenor.

Alegret, que considera que la seva veu de tenor líric lleuger ha guanyat “serenitat” des que va debutar fa onze anys, tornarà al Palau de la Música per cantar La creació de Haydn amb la Simfònica del Vallès, Maria Hinojosa i Enric Martínez-Castignani el 21 de març (un dia abans ho farà al Teatre de la Faràndula de Sabadell). “Al desembre la vaig fer en una versió de petit format amb l’Orquestra del Montsalvat”, recorda. I al maig tornarà al Liceu per interpretar Così fan tutte, de Mozart. “Forma part del rols mozartians que estic començant a fer”, diu Alegret.