Dilluns rebem Yuja Wang, dimarts Josep Colom i dimecres Maria João Pires. El menú d’aquesta setmana, ric en recitals de piano, és una fita en l’escena musical barcelonina. Només hi faltaria Brendel per completar un incontestable pòquer d’astres (si no fos perquè s’ha retirat de la interpretació). I cadascun en el seu estil: des de l’espectacularitat i gosadia d’aquest jove talent xinès fins a la saviesa i sensibilitat de la pianista portuguesa –que amb 70 anys s’acaba d’atrevir per primera vegada amb l’última sonata de Beethoven–, passant per l’intimisme i l’expectativa de nous camins que sempre obre el nostre Colom. La Vanguardia conversa per telèfon amb Yuja Wang, al domicili de Nova York, sobre la seva actuació d’avui a L’Auditori (20.30 h). És la segona a Barcelona aquesta temporada, després de brindar al Palau el seu àlbum de Brahms amb el violinista Leonidas Kavakos, però confessa que està impacient per tornar. I ho fa en solitari i amb un programa que respon bàsicament a les seves apetències: Schubert transcrit per Liszt, Chopin i Skriabin.

Empodria dir per què una dona que va de sexi per la vida se sent atreta per la música d’un teòsof com Skriabin?

És que la seva música pot ser molt sensual, fins i tot sexual, diria jo, però aquesta no és la raó per la qual la interpreto. El que passa és que m’agrada el seu llenguatge, la manera com prenen cos les seves harmonies, com si fos impossible aprehendre-les. Skriabin és aeri, una música de la qual sembla que només pots olorar el perfum, on pots aplicar els teus cinc sentits. Si aconsegueixes entrar al seu món, veus que tot és harmonia, colors, visions. Però no hi ha gaire gent que aconsegueixi introduir-s’hi... Per això em semblava interessant començar la segona part del recital amb obres primerenques, com el Preludi per a la mà esquerra, que és el seu opus 9, influït per Chopin, i anar avançant fins a la sonata núm. 9 Missa negra, on trobes la influència de Nietzsche.

I la seva teoria del superhome. Se sent més atreta pel costat fosc de Skriabin?

És molt més intens, evidentment, i ets lliure d’imaginar el que et vingui de gust: pots pensar que ets en un terreny molt filosòfic o molt sexual, o fins i tot científic, sí, o psicològic, paramental... Skriabin aconsegueix que et sentis connectada al cervell. Sento que hi ha aspectes de la vida en què la seva música té molt a dir. Però bé, no volia que tot el concert es veiés immers en aquesta foscor...

REPERTORI ALEMANY: CORATGE “Em llançaré a tocar Beethoven, he de començar ara si vull millorar després”

DEL TEÒSOF SKRIABIN “El seu llenguatge és aeri, una música de la qual només pots olorar el perfum”

Moderna i decidida, sembla que es troba a gust saltant pel precipici amb els russos: Rakhmàninov, Prokófiev... I ara Skriabin i Balàkirev, amb el qual tanca el recital tocant Islamey. És estrany que arrenqui ambSchubert, ja que el repertori alemany semblava encara terreny reservat. Per què?

Perquè com més l’estudies i el perfecciones i més el tens agafat entre els dits, més pots descobrir d’aquest repertori: Beethoven, Bach, Schubert... Però al final un dia em vaig llançar i vaig fer Schubert, i m’ho vaig passar molt bé. No sé si el públic en va gaudir tant (rialles), però només puc dir que m’encanta aquest compositor, les seves cançons, la seva música de cambra. És tan humà, tan senzill en certa manera. Amb ell es compleix allò de menys és més.

Aleshores... fi de la prudència amb 27 anys?

Aquesta temporada tocaré Mozart i Beethoven. He decidit fer cas omís de la gent que diu que no estic preparada per a segons què. Considero que he de començar ara per poder millorar a posteriori. He de tenir el coratge de tocar davant el públic. I pot funcionar o no, però és molt més satisfactori. Potser no em sento segura, però sí que hi estic molt interessada, de manera que aquesta temporada tocaré el Concert núm. 4 de Beethoven i un Mozart primerenc ple de sorpreses que resulta encantador. I quan torni a Barcelona l’any que ve tinc pensat fer Messiaen.

DE POP A EXPERIMENTAL “Ja no escolto Rihanna, no em diu res; ara em poso John Cage”

ANHEL D’EXPANSIÓ “He de conèixer gent, trobar un equilibri entre el que faig i el que em diversifica”

Messiaen, segle XX. L’atreu la música moderna. Quina música li dóna per escoltar, ara?

Doncs molt Messiaen i també John Cage per a piano.

I què me’n diu del pop? Fa un parell d’anys li encantaven Rihanna i Radiohead. Ha superat aquesta etapa? No em digui que ha passat de Rihanna a l’abstracció de John Cage.

Té gràcia, el so que m’agradava llavors em torna a aquella època i ja no en puc gaudir de manera objectiva. Senzillament no em diu res. I això és una cosa que no em passa amb la música clàssica: sempre que hi torno em sembla tan cool... Ara he passat una setmana molt interessant a Tel Aviv, vaig poder anar a la platja, sentir-me connectada amb la naturalesa, sentir el moment. Era el que necessitava, i en tornar a Nova York el que m’ha vingut de gust és relaxar-me. No em sento gens connectada amb el pop, però sí amb el món de John Cage. Ell es va introduir molt en l’Yijing, que és una manera molt xinesa de funcionar, en aquesta recerca del zen i de la meditació a fi de situar-se en el present i sentir el moment. Trobo molt interessant el seu llibre Silenci, la teoria que tot respon a l’atzar. Ara busco això, aquest estat de relaxament en què deixes que les coses passin.

Com porta una jove vital i que gaudeix de la moda l’equilibri entre el plaer i el deure?

De vegades penso que m’agradaria que la meva vida sempre fos com ara, però després sento que no seria gens divertit. El cas és que no tinc elecció, encara que no vulgui he de practicar i sortir a tocar. Això sí, quan tinc temps lliure sé que puc escollir entre quedar-me tranquil·la llegint o veient la tele a l’habitació, sortir amb els amics i tornar-me boja, i tenir converses brillants sobre les quals puc reflexionar l’endemà. Quan estic de gira i no practico m’estimo més concentrar-me en petits plaers, com menjar bé i conèixer gent interessant, que és el que vull fer a Barcelona. M’agradaria trobar-me amb escriptors, arquitectes, compositors... He de trobar un equilibri entre el que he de fer i el que em diversifica i expandeix, perquè al final el de la clàssica és un camp molt petit en la societat. La música és molt poderosa i vull saber què em pot donar.