L'orquestra Staatskapelle, de la qual és responsable el prestigiós Christian Thelemann, la va dirigir amb bon pols el francès Marc Soustrot. Un notable repartiment de cantants, encapçalats per Camilla Tilling i Phillip Addis en els papers principals, va contribuir a donar vol musical a aquesta gran òpera del segle XX basada en l'obra del simbolista Maurice Maeterlinck.

En una peça en què el món psicològic dels personatges és més important que el que es percep directament, és fonamental un enfocament que ajudi a donar claus per trobar respostes a les moltes preguntes que es plantegen en el relat. La trama narra la història del tràgic triangle amorós que protagonitzen Pelléas, el seu germà Goulad i la misteriosa Mélisande.

Una gegantina caixa negra, representativa de l'univers de la ment, centra la producció juntament amb un llac d'aigües mortes, exponent del paisatge pantanós pel qual discorre aquest viatge per una fantasmagòrica irrealitat. El contenidor ideat per l'escenògraf Alfons Flores conté els codificats símbols dels enigmes de l'òpera i la seva estructura giratòria permet desenvolupar, en dos allargats i superposats compartiments, les escenes a dos nivells de la decadent existència burgesa al castell del rei Arkel.

L'artefacte ofereix altres jocs escènics, entre els quals el d'obrir finestres a les parets de la torre. En una hi apareix Mélisande amb les seves llargues trenes. Però en aquesta producció Pélleas no està esperant-la a sota, sinó que l'observa des d'una altra finestra. La representació de la gran escena d'amor entre els joves acabarà reunint-los asseguts en un llit i observats per l'obsessiu Goulad .

DES DEL PENYA-SEGAT / En l'inici de l'espectacle, la protagonista observa esglaiada l'abisme des de dalt de la caixa convertida en penya-segat. La seva mirada es dirigeix cap a l'aigua, on acaba de llançar una corona que és el símbol d'una reialesa caduca. Una imatge semblant, amb ella embarassada, es veurà més endavant després que Pélleas hagi mort en mans del seu germà. Aquest joc de flash back respon a l'intent de demostrar que la protagonista viu una història circular i que acaba sempre tornant al lloc d'on fuig.

PASSATGES IMPACTANTS / Hi ha molts passatges impactants en el muntatge. Entre els quals hi ha els de la violència del brutal Goulad embogit per la gelosia. La mort d'ella és un dels moments de més intensitat dramàtica del muntatge juntament amb aquesta seqüència final amb dues imatges de l'heroïna, una a la casa amb la família i l'altra a l'exterior, damunt d'un llit que flota sobre l'aigua. És el seu fantasma que ha fugit per reunir-se amb el de l'heroi assassinat.

El vestuari de Lluc Castells realça l'estètica d'un muntatge que segueix l'estela del simbolisme de Maeterlinck i de les tesis de Freud. La cèlebre gruta del llibret original és aquí un traster del castell. El petit Yniold, fill de la primera dona de Goulad , apareix sempre com mut testimoni de les coses més inquietants que passen a la família.

Àlex Ollé omple amb imatges de vida quotidiana els moments de la interpretació dels bells interludis que donen continuïtat dramàtica a l'òpera. Situacions com les de la pèrdua de l'anell de casada de Mélisande a la font dels cecs i moltes altres projecten sempre la immersió en el món dels somnis/malsons d'aquesta producció.

SUBTILESA MUSICAL / Soustrot extreu de l'orquestra tota la subtilesa i el color de l'innovador llenguatge de Debussy, amb una música lligada a la vivència psíquica dels personatges. És magnífica l'actuació de la formació tant en els interludis com en el suport als intèrprets i al cor. Tots ells declamen/canten obligats per una partitura al servei de la paraula.

Tilling va merèixer les aclamacions pel seu Mélisande i Addis va respondre al seu rol de Pélleas. Tots dos van projectar la serenitat i bellesa de la gran escena d'amor del quart acte de l'obra amb la preciosa cançó d'ella i l'ariós d'ell. Marquardt va encarnar un bon Goulad, Rönneberg va trobar l'estampa del vell rei, i Christa Mayer va ser una correcta Geneviève, la mare dels dos germans.