ADRIANA DOMÍNGUEZ

Ángeles Blancas, a 'Una voce in off', de Xavier Montsalvatge.

La soprano navarresa María Bayo i la madrilenya Ángeles Blancas interpreten al Liceu dues dones que s'enfronten als seus sentiments amorosos a través d'una màquina, en un díptic que reuneix dues intenses òperes en un acte creades el segle passat. La voix humaine (1958), basada en una obra de teatre homònima de Jean Cocteau amb música de Francis Poulenc, és una tragèdia lírica en la qual Bayo assumeix el rol d'una dona desesperada que ha de fer front a una ruptura amorosa a través d'un telèfon. Només se la sent a ella però s'intueix l'amant. A Una voce in off (1962), una peça per a dos personatges i mig amb música i llibret de Xavier Montsalvatge, Blancas encarna una viuda rica que ha d'escollir entre el seu amant de carn i ossos Mario (Vittorio Prato, baríton) i el seu traspassat marit Claudio (Antoni Comas, tenor), que li deixa un últim missatge gravat en un magnetòfon que trastocarà el seu destí. «Li hem donat més cos al personatge dramàticament. En l'aspecte vocal és còmode, encara que es nota que el compositor juga i experimenta amb el color», explica Blancas, que interpreta un personatge, igual que Comas, que adquireix una nova dimensió en aquest muntatge.

EMOCIÓ I TECNOLOGIA / Amor, desamor, incomunicació i la influència de les noves tecnologies (de l'època) en les relacions humanes apareixen en les dues obres creades al segle XX, amb només tres anys de diferència. «Les dues partitures representen dos mons estilístics oposats. Montsalvatge és molt eclèctic. Pots escoltar quatre obres seves i totes sonen diferent. En canvi, la de Poulenc de seguida la reconeixes als tres compassos. Té un estil personalíssim», destaca Pablo González, que dirigirà les partitures en les tres funcions previstes. El titular de l'OBC i la seva orquestra s'intercanviarà amb l'orquestra del Gran Teatre al Liceu que, pel seu costat, aquest cap de setmana actuarà a l'Auditori, seu de l'OBC. Dirigida pel seu titular, Josep Pons, l'orquestra sortirà del fossat per abordar un altre tipus de repertori. Interpretarà la Simfonia número 1 de Brahms i Nit als jardins d'Espanya, de Falla, amb el pianista Josep Colom.

«La voix humaine i Una voce in off mostren dues cares de la mateixa moneda», afirma Paco Azorín, director escènic i escenògraf del díptic que el Liceu acull tres dies -demà, el 20 i el 22 de gener-, els títols més contemporanis de la temporada.

Paco Azorín que va firmar el muntatge de Tosca de l'última temporada liceista s'ha encarregat de dotar de certa unitat les dues peces i s'ha permès «algunes llicències per acostar més les obres al públic d'avui». Per exemple, ha substituït el magnetòfon d'Una voce in off per un reproductor de Súper 8.

María Bayo ja va interpretar La voix humaine als Teatres del Canal de Madrid amb l'Orquestra Simfònica Verum. Ara torna a enfrontar-se al punyent monòleg d'una dona al límit «que ha d'aprendre a abraçar la soledat», diu Bayo, que cantarà molt a prop del públic, amb l'orquestra situada darrere d'ella en escena, per fer arribar «el sentiment del personatge», segons les seves paraules. Amb aquesta òpera la soprano completa la trilogia operística de Poulenc, després de Les mamelles de Tirésias i Dialogue de Carmelites.