Gustavo Dudamel torna a passar per Barcelona. I aquesta vegada per partida doble. Sembla gairebé impossible, atesa la persistència de la crisi, però després d’haver embogit el públic l’any passat al Palau de la Música –amb una abrasiva Consagració de la Primavera que va interpretar amb la Simfònica de la Ràdio de Baviera–, l’aclamat batuta veneçolà torna ara a la mateixa plaça amb la seva estimada Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela, amb la qual està de gira per Europa i amb qui oferirà dos concerts consecutius (avui i demà, a les 20.30 h).

En el primer d’ells –definitivament sold out– el carismàtic músic brindarà com a plat principal la 5a Simfonia de Beethoven, mentre que al segon –al tancament d’aquesta edició encara quedaven algunes entrades en venda– interpretarà la 5a de Mahler. El programa d’avui inclourà a més fragments d’òperes de Wagner, compositor al qual ha dedicat el disc que acaba d’enregistrar amb dos-cents músics de la Simón Bolívar per al segell Deustche Gramophon. A aquest apartat del concert s’hi han volgut afegir l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau. Que es pot entrar? Endavant. Dudamel no ha dit que no. D’alguna cosa ha de servir que la cita estigui dins del cicle Palau 100... Així doncs, dins de la selecció de fragments wagnerians que l’orquestra interpretarà per primera vegada estant de gira, fora del seu país, es troben determinats passatges d’El capvespre dels déus i Siegfried. Els cors autòctons, per la seva banda, s’uniran als músics bolivarians a La marxa nupcial de Lohengrin i a L’entrada dels convidats a Palau de Tannhäuser. Segons el Palau de la Música, la col·laboració “ha captivat” el director, que declara estar construint una “bella amistat” amb la sala modernista. Tot això segons el Palau, ja que Gustavo Dudamel (Barquisimeto, Veneçuela, 1981) –“ja no sóc un jove director”, diu– es prodiga poc pels mitjans. Les seves últimes aparicions públiques al costat del president Nicolás Maduro i el mestre Antonio Abreu, artífex del Sistema d’orquestres de Veneçuela que s’ha convertit en estendard del chavisme, li han reportat crítiques que no es pren a la lleugera. “Contribueixo on i com puc”, apunta quan se li pregunta

pel seu país. D’altra banda, l’Orquestra Simón Bolívar, amb la qual es presenta per tercer cop a Barcelona (els dos primers a L’Auditori), no és només un exemple de les possibilitats d’integració social que ofereix aquesta fita pedagògica que és el Sistema, un projecte social i educatiu creat el 1975 que uneix ja 500.000 joves i nens del seu país (tot amb diners públics). També s’ha convertit en una de les orquestres més lluminoses i entusiastes del planeta. I el seu director, al seu torn titular de la Filharmònica de Los Angeles i de la Simfònica de Göteborg, no fa sinó multiplicar les possibilitats del projecte. El seu somni, ha dit, és donar un pas endavant amb la Simón Bolívar, aconseguir que deixin de ser considerats una orquestra de joves, que se’ls prengui més seriosament, com un conjunt revolucionari que no pretén emular la manera de fer música de les orquestres centenàries. Ambella planeja gravar Turangalila, de Messiaen, i potser alguna cosa de Haydn. I, per descomptat, molt Beethoven, ha dit. Pel que fa al programa de demà dissabte al Palau, Dudamel es permetrà obrir amb una peça especialment escollida per ell, reflex de “la nostra identitat nacional”. Es tracta de Tres versions simfòniques del compositor hispanocubà Julián Orbón. I ja a la segona part, la 5a de Mahler.