“La recompensa és estar dirigits per cracs i tenir el privilegi de poder cantar al Palau de la Música sent aficionats, això no es paga amb diners”, assegura Pere Duran, un ramader que va entrar a formar part d’aquest projecte compartit fa sis anys animat per la seva filla, que ja havia participat en edicions anteriors. Malgrat que la música és un hobby per a bona part dels participants, la majoria canta en corals i assisteix a l’esdeveniment de manera incondicional. Aporten veus i il·lusió. Olga Supervia, que ha participat en catorze edicions, és una d’aquestes aficionades que no s’ho perd mai. “A mesura que han anat passant els anys hem notat que el projecte ha anat millorant. Al principi havíem de treballar moltíssim, malgrat que hi ha corals molt bones. Ara el resultat artístic global és més elevat”, opina Supervia.

Aquesta vegada estaran acompanyats per l’orquestra i el cor The Age Of Enlightenment, sota la direcció de Robert Howarth. Al concert també hi haurà la soprano Sophie Bevan, la contralt Catherine Wyn-Rogers, el tenor John Mark Ainsley i el baix Ashley Riches. De les edicions precedents destaquen les del 2008 i el 2011, amb The King’s Consort i Robert King com a director. Cadascuna va reunir 800 cantants, la xifra més alta fins ara.

El Messies de Händel del 1995 va ser només la peça inicial del dòmino d’aquest projecte, que des d’aleshores ha atret més de 32.000 aficionats de tot l’Estat espanyol a cantar parts corals de diferents obres. I, malgrat que els incondicionals són la peça clau perquè la torre no s’ensorri, també ho és l’energia de qui deixa enrere per primera vegada la butaca per dibuixar amb la seva veu aquesta postal nadalenca que té molts anys al davant. Helena Ros, de 20 anys, explica després dels assajos previs a la seva primera aparició: “És una gran experiència perquè et poses a la pell de qui està fent això. Quan hi ets d’espectador no veus el procés que hi ha darrere, i aquest procés és allò de què cal gaudir”.