Sortir de les convencions massa protocol·làries per projectar la música clàssica no tan sols és possible sinó també recomanable. Així ho va entendre l’OBC quan va tocar a la platja, i també ho pensa Maitane Beaumont, la programadora del nou cicle matinal de música clàssica que estrena demà la sala Apolo de Barcelona. L’experiència, titulada (What’s the story) morning glory? -com el disc d’Oasis-, es repetirà un diumenge al mes fins al maig.

“La idea és oferir un format diferent, un vermut musical a un preu assequible -de 10 a 12 euros i amb consumició- dirigit a gent acostumada a la clàssica però que pot escoltar-la en un ambient menys protocol·lari, i també a gent no tan familiaritzada amb aquesta música però que coneix l’Apolo”, explica Beaumont, que espera que el cicle esdevingui també “un punt de trobada per a la gent del barri del Poble-sec”.

“El concert tradicional està acabat i mereix ser refundat, perquè manté la litúrgia burgesa del segle XIX”, diu Oriol Pérez Treviño, impulsor de l’Orquestra del Montsalvat, que va debutar amb un concert a les ruïnes del Born i que té com a seu el Recinte Modernista de Sant Pau. “No es tracta de substituir els auditoris, però sí d’oferir continguts musicals en espais amb altres ànimes i que tinguin un valor simbòlic”, assegura Pérez Treviño. A l’Apolo, per exemple, els músics no tocaran a l’escenari sinó a la pista, i el públic podrà seure davant de tauletes. “Volem crear un ambient càlid i proper”, diu el responsable de la sala del Poble-sec, Alberto Guijarro.

Fer més atractiva la música

Tant en el cas de l’Apolo com en el de l’Orquestra del Montsalvat, totes dues, iniciatives privades, hi ha la voluntat de projectar la música més enllà d’ella mateixa, de fer-la atractiva no tan sols a les orelles expertes, però en cap cas actuant amb condescendència. Beaumont, professora al Conservatori del Liceu i a la Universitat de Barcelona, ha confeccionat uns programes d’acord amb els músics i “buscant conceptes atractius” tant per als intèrprets com per al públic. Aquest diumenge el programa es titula Viatge al passat d’anada i tornada, i el pianista Carles Marigó “deixarà clar que en la música clàssica també hi ha improvisació”, diu Beaumont. El repertori tindrà una primera part plantejada com “un viatge d’anada del segle XX al XVI”, amb obra escrita de Mompou, Liszt, Chopin i Bach, entre d’altres, i una segona part de tornada a partir d’improvisacions. El paraigua conceptual també aixoplugarà les altres cites d’un cicle que inclourà sessions de música clàssica japonesa a càrrec del guitarrista Matías Inzunza i un diàleg entre el Barroc i la música contemporània protagonitzat pel clavecinista Esteban Mazer i Maria Hinojosa, la soprano que va participar en el debut de l’Orquestra del Montsalvat.

Retroalimentació a Sant Pau

Al Recinte Modernista de Sant Pau, que al setembre va acollir el festival de lied LifeVictoria, l’Orquestra del Montsalvat ha trobat una seu i un espai on assajar. “A cost zero”, precisa Pérez Treviño, que valora “la retroalimentació” establerta entre “el prestigi arquitectònic” de l’espai creat per Domènech i Montaner i “el prestigi en construcció” de l’orquestra. L’acord preveu que la formació musical ofereixi dos concerts a la Sala Pau Gil, un espai per a 200 espectadors. “No hi podem fer les grans obres simfòniques, però sí música de cambra”, diu Pérez Treviño. Per exemple, la versió de La creació de Haydn per a orquestra de cordes que van interpretar ahir i que avui repetiran a les Franqueses del Vallès.

A la mateixa sala l’orquestra té previst fer-hi un concert sobre dones compositores el 18 d’abril, que formarà part d’una jornada sobre el càncer de pit; el programa inclourà lieds compostos per dones i la versió de Mahler de La mort i la donzella de Schubert. A més, l’Orquestra del Montsalvat té en marxa un projecte titulat Vespres de l’origen per recuperar musicalment espais com la cripta de la Colònia Güell, l’església dels Sants Just i Pastor i la capella de l’Esperança.