Un rostre estelar del violí recala aquest cap de setmana a L’Auditori. La nord-americana d’origen coreà Sarah Chang, que va començar als vuit anys una extraordinària carrera de lamà dels més grans noms de la clàssica, quan va debutar amb la Filharmònica de Nova York, interpreta en aquesta ocasió amb l’OBC el concert de Dvorák, una peça que va gravar al seu dia amb el ja desaparegut Sir Colin Davis i la London Symphony. L’última vegada que se la va escoltar a L’Auditori va ser el 2009, amb Xostakóvitx. El mestre rus Vassili Sinaiski acabarà aquest concert amb la seva Simfonía núm. 11.

Què té aquest concert de Dvorák que qualsevol violinista mataria per tocar-lo?

És magnífic i per alguna raó que se m’escapa no es programa tant com Brahms o Txaikovski. És una peça virtuosa amb tantíssimes notes de principi a fi... Molt tècnica però molt bonica.

I també molt centreeuropea. No brilla vostè més amb grans èxits com el concert de Txaikovski o el de Xostakóvitx?

És veritat que vaig créixer fent aquests concerts potents i de fet el de Xostakóvitx és dels meus favorits. Però aquesta és una peça única, dolça i femenina en molts moments, i dramàtica en altres, contrast que la fa molt interessant.

Comconcep una nord-americana una figura com Dvorák, que va estar vinculat als EUA i va dirigir, de fet, el Conservatori de Nova York?

És interessant veure els vincles entre compositors i altres músics i escoles. La història de Dvorák, per exemple, és també la de Brahms, que al seu torn va tenir tota aquesta relació amb Joachim. I curiosament els meus concerts favorits estan relacionats amb l’escola violinística de Joachim, a qui recorrien els compositors que no tocaven el violí perquè els donés consell. Els vincles són importants. Abans d’arribar a Barcelona he estat fent ara el concert de Samuel Barber... Per què l’escullo a ell entre tants americans que van compondre per a violí? Doncs perquè va estudiar a Curtis que és al costat de Filadèlfia, on vaig créixer i encara resideixo. Aquesta connexió és magnífica, permet anar més enllà de l’estudi de la partitura o de llegir sobre la vida del compositor.

Com ha afectat la seva carrera el fet de ser una nena prodigi?

Creixes molt ràpidament. Als vuit anys jo vaig començar a tenir dues vides: la de l’escola amb xavals de la meva edat, festes d’aniversari i hores de piscina..., i la de pujar a un avió i anar a tocar per a la reina Isabel al Buckingham Palace. Érem encara a l’era del fax, amb un incipient internet, de manera que quan acabava el concert i també els sopars i les divertides festes posteriors, me’n tornava a l’hotel i em posava a fer els deures que després passava per fax a l’escola. No era gens divertit, però aquesta estructura t’ajuda a créixer. I havent començat tan jove ara puc realment gaudir de la meva vida en lloc d’estar encara descobrint les coses.

Ha celebrat el seu 34è aniversari estant aquesta setmana a

Barcelona, i convidant amics...

Sí. Tractant-se de Barcelona tothom està disposat a cancerlar-ho tot, deixar els nens i viatjar. És una ciutat fantàstica, amb tanta cultura, aquests preciosos edificis... i la gent és tan acollidora. He sortit a fer les compres de Nadal i me n’aniré amb el doble de maletes, ha ha.

Li agrada la moda. Què es posarà per interpretar Dvorák?

Sap?, el clima influeix molt en el meu estat d’ànim. I Barcelona és molt sexi, sents que pots portar el que vulguis, la gent viu a gust la moda, no és com París, on tothom fa veure que no hi ha un esforç darrere de l’estilisme. Aquí em sento més lliure. I sent la de Dvorák una peça divertida i acolorida, em permeto dur colors.