La revolució de Mozart
9/12/2014 |
Dei Furbi reviu a cappella les seves òperes contra els abusos dels privilegiats
Mozart i Da Ponte van compondre just abans de la Revolució Francesa tres òperes que, mitjançant un to buf, denunciaven la desigualtat existent i la deshumanització que provocava l’ús i abús dels privilegis de l’aristocràcia, subratlla la directora de la companyia Dei Furbi, Gemma Beltran. Un ús i un abús que es manifestaven de manera especialment dolorosa al cos de les dones, convertides en simples instruments, en moneda de canvi. Les tres òperes eren Les noces de Fígaro, Don Giovanni i Così fan tutte, i la companyia Dei Furbi les ha convertit ara en un sol espectacle: la Trilogia MozArt, que des d’aquest dijous i fins a l’11 de gener presenten a l’escenari de La Seca-Espai Brossa, al costat del Born. Beltran explica que la trilogia és un fill natural del seu anterior espectacle, que va suposar tot un triomf: la seva versió a cappella de La flauta màgica de Mozart va obtenir el premi Max de teatre musical l’any passat. “Quan l’abordàvem era impossible no acostar-nos a la trilogia d’òperes que van compondre Mozart i Da Ponte”, assenyala. Unes obres que, diu, barregen de forma fantàstica tragèdia i comèdia mostrant l’atzarosa fragilitat de la condició humana “amb el fil conductor dels abusos de poder i, sempre, a través de la dona”. Tres obres que aborden ara en una amb carnaval i festa, amb teatre i, de nou, música a cappella, convertit Mozart en el cos i les veus dels actors Robert González, Queralt Albinyana, Anna Herebia, David Marcè, Albert Mora i Marc Pujol. I traslladat Da Ponte a l’actualitat. Così fan tutte funciona de pròleg: uns joves despreocupats van a una galeria d’art on s’exhibeix una obra interactiva, un enorme i elegant mirinyac estampat, fonamental per a la resta de l’obra. Ala galeria, prossegueix Beltran, als joves no els importa jugar a l’intercanvi de parelles, però descobriran la fragilitat dels sentiments. A partir d’aquest moment l’obra adquireix un to surrealista. L’enorme mirinyac passa a ser habitat pels personatges de Don Giovanni. Per l’impenitent seductor que fuig després d’haver intentat forçar Anna i matat al seu pare, per Elvira i pels criats Masetto i Zerlina que, a la seva festa de promesos, presenten com a obra de teatre dins del teatre Les noces de Fígaro. En ella recorden festivament que el dret de cuixa ja s’ha abolit. Per això, després d’ells, el gran mirinyac s’acabarà convertint, conclou la directora, “en un forat negre, en el gran infern on desapareixerà l’aristòcrata Don Giovanni”.
JUSTO BARRANCO
La Vanguardia
Agenda
Notícies
