El Gran Teatre del Liceu retransmetrà en directe la seva Norma del mes de febrer a 230 cinemes de tot el món. Serà el dia 17. En 130 es podrà veure en directe i a la resta –45 dels quals als Estats Units–, en diferit per qüestió de dificultats horàries. Aquestes són dades provisionals, perquè els responsables de la distribuïdora Rising Alternative han estat a la fira de Hong Kong venent la producció al mercat asiàtic.

El Liceu, a més, ha decidit apostar a fons pel canal temàtic Mezzo, on els muntatges continuen vius durant cinc anys. El Gran Teatre aspira, així, a arribar a 16 milions d’abonats en 38 països. En realitat, pel Liceu es tracta de recuperar el temps perdut. Cal recordar que fins la temporada 2011-12, aquest teatre, pioner en les retransmissions en directe, disposava d’un equip de producció propi que havia guanyat premis per la seva feina. Per desgràcia, se’l va emportar la crisi que va estar a punt d’obligar a abaixar el teló del coliseu líric. L’acord a què va arribar l’actual direcció amb els cossos artístics –orquestra i cor–, que permet reduir de 350 a 150 euros mensuals els drets d’imatge de cada treballador, ha desbloquejat el problema. L’objectiu immediat no és obtenir beneficis, apunten des del Liceu, sinó no generar pèrdues. També ha estat vital que els mateixos cantants entenguessin que havien de rebaixar les pretensions sobre els drets d’imatge. Un artista de gran nivell, per exemple, podia exigir 10.000 euros, mentre que ara n’accepta 2.000. S’imposa l’oportunitat de promoció, més que no pas el negoci immediat. D’altra banda, amb aquest sistema es facilita l’accés a l’òpera d’un públic nou. Només cal veure el preu de les entrades a cinemes de l’Estat: entre 9 i 12 euros en un diferit al cinema i entre 14 i 22 en un directe. Cal recordar que les entrades al Liceu mateix poden arribar als 200 euros.

El repte per al Liceu és molt gran, perquè els anys d’aturada de l’activitat han costat molt cars en termes de competència. “El Liceu va ser pioner l’any 2001 en les retransmissions via internet; també després via satèl·lit”, recorda Barbara Berini, de Rising. Qui va ser promotora d’aquestes retransmissions al teatre barceloní lamenta que amb aquesta aturada de dos anys el Gran Teatre hagi deixat que li passessin al davant la resta de cases d’òpera. “És molt difícil recuperar el lideratge –subratlla–, crec que hauria estat millor mantenir almenys una retransmissió a l’any. Tots els teatres del món es miraven al mirall del Liceu”.