A simple vista, gairebé causa dolor espiritual i intel·lectual col·locar aquesta “enorme” vulgaritat –així es qualifica a aquesta dona, carn fresca (censurada) als tabloides– en el mateix paràgraf que el reverenciat nom del temple musical novaiorquès. Però per unes raons o altres, el Met viu una temporada 2014-15 caracteritzada per la seva presència mediàtica.

Ala polèmica per la representació de La mort de Klinghoffer, que confirma allò d’a més soroll –molt més–, més caixa, se suma ara el gest protagonitzat per les grans figures del bel canto. Aquests sí que són mals temps per a la lírica, bastant més que aquells als quals van al·ludir el difunt Germán Coppini i els seus Golpes Bajos fa ja tres dècades. Tot i això, les manifestacions de jueus contra la composició de John Adams, que l’han convertit en un èxit de venda d’entrades quan anaven mal dades per a la taquilla, i la bona voluntat dels artistes, la crisi s’atenua en part. Peter Gelb, director general de la institució, va remetre aquest dimecres una carta als solistes –és a dir, les estrelles del negoci– demanantlos que retallessin un 7% els seus emoluments per actuar a l’escenari del Metropolitan. Aquesta quantitat significa la mateixa retallada que l’estiu passat, després de setmanes de tenses negociacions i l’amenaça de suspendre l’inici de la temporada o la temporada per complet, van acceptar els cors, l’orquestra i altres treballadors interns. A la seva missiva, Gelb va assegurar que algunes de les millors veus han acceptat aquesta pèrdua d’ingressos. La primera de la llista és Anna Netrebko, l’última diva, la més admirada del moment, a qui fins i tot se li perdona la intimitat amb el multimilionari president de Rússia, Vladímir Putin. Els altres citats són Joyce DiDonato, Plácido Domingo y Renée Fleming. “Espero que us uniu als vostres col·legues –indica Gelb, segons l’article publicat per The New York Times– perquè el Met continuï sent fort en les pròximes sessions”.

El juny, el mateix Gelb va afirmar que si el Metropolitan no estalviava uns 200 milions de dòlars en les nòmines, en dos o tres anys podien tancar. La meitat del seu pressupost, que ha crescut 300 milions, procedeix de donacions. Però no és suficient. La caiguda en la venda d’entrades, fins i tot després de rebaixar el preu dels tiquets, suposa una pèrdua molt notable en els ingressos, va argumentar. La retallada de les nòmines afectaria els ingressos pel que queda d’aquest programa i fins a la temporada 2017-18. En els últims temps, les retribucions assoleixen els 17.000 dòlars per actuació. Si s’aplica aquest 7% de reducció, la xifra quedaria en 15.810 dòlars. Gelb els assegura que, en cas de no acceptar, la seva negativa no afectarà en absolut futures contractacions. La idea no és original. En una altra època de crisi, Caruso es va abaixar voluntàriament el seu caixet. Durant la Gran Depressió (anys 30), els artistes també ho van acceptar. Tret de Beniamino Gigli.