«Quan estudiava a Cambridge, l'obra de Purcell no era gaire coneguda. Vull pensar que les meves gravacions i interpretacions han contribuït a valorar aquest gran músic anglès de fa més de tres segles», assenyala amb humilitat Robert King (Wombourne, 1960), fundador del cèlebre The King's Consort. Amb aquest conjunt creat fa 34 anys, pioner en la interpretació amb instruments d'època, el mestre anglès torna avui a Barcelona per oferir a l'Auditori una versió de Dido i Eneas, òpera barroca de Henry Purcell (1659-1695). El concert obre el cicle Música Antiga que acull també El So Original, concerts organitzats pel violagambista Jordi Savall en els quals la música d'altres èpoques dialoga sovint amb espais arquitectònics adequats a les obres que s'interpreten.

«Dido i Eneas ho té tot: passió, amor, màgia, tragèdia... És un drama increïble que Purcell serveix d'una forma molt efectiva perquè ell, com Mozart i Schumann, era brillant a l'hora de convertir les paraules en música», destaca King, especialista en Purcell que en aquesta ocasió compta amb la soprano Lorna Anderson (Dido) i el baríton Peter Harvey (Eneas). «Les seves obres són fàcilment reconeixibles pels seus dots per a l'harmonia i la seva capacitat per crear bellíssimes melodies», afegeix. «Purcell està sens dubte en la primera divisió de la música juntament amb figures com Bach i Mozart».

Dido i Eneas s'inspira en la història d'amor entre Dido, reina de Cartago, i l'heroi troià Eneas, que li trenca el cor a l'anunciar-li que marxa per refundar Troia. Es dóna la circumstància que d'aquí tres setmanes la mateixa obra es recrearà en versió moderna al Teatre Lliure amb Dido Reloaded, creada entre diversos compositors joves, cosa que King aplaudeix. «A Purcell li encantaria constatar que l'efecte de la seva música perdura tres segles després», comenta. I respecte a una altra notícia musical recent, el sonat rebuig de Jordi Savall al Premio Nacional de Música, destaca: «La seva actitud és molt digna. No em sorprèn venint d'ell perquè és obligació dels artistes fer pensar la gent». I recorda que «les relacions entre el món de l'art i la política han sigut sempre difícils».

King, com va fer Savall fa uns quants anys, va crear el seu propi segell discogràfic, Vivat, el 2013. «El balanç fins ara és molt positiu. Tinc plena llibertat per decidir què, quan, com, on i amb qui gravo els meus discos», diu el mestre que, amb més de 100 gravacions i un vast repertori, ha contribuït a ampliar els horitzons musicals del públic. «Ser a la vegada artista i empresari m'agrada perquè em permet tenir més control sobre el que faig». Destaca que si no arriba a ser pel seu segell hauria estat difícil un disc dedicat a la música de Stanford i Parry com I was glad, amb el qual va debutar. «Cap discogràfica hauria apostat per ell, creurien que era un gran risc. Però jo vaig confiar en el públic i va arribar al número u en les llistes de clàssica».

El seu pròxim repte és revaloritzar l'obra de Felix Mendelssohn. «La seva música està subestimada. M'encantaria fer amb ell el mateix que amb Purcell i dedicar-li una vintena de discos».