El violagambista s'ha cansat de viatjar a l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música per presentar projectes sense obtenir cap resposta. «Potser és que no m'he agenollat prou», va dir amb ironia. «Per al ministeri, el patrimoni musical no existeix. Parlar amb ells és com parlar al desert». El músic va citar alguns dels seus projectes fallits per donar fe del desinterès institucional: crear un centre per estudiar i preservar el ric repertori espanyol; o gravar la integral de Tomás Luis de Victoria (1548-1611) i altres compositors previ concurs públic per determinar qui se n'encarregava. «I quan manava Zapatero em vaig reunir amb ell i amb la Reina per impulsar una Capella Reial amb músics de totes les Espanyes, per recuperar i difondre el ric patrimoni musical», va recordar. Savall és un expert en música antiga reconegut a tot el món, pioner amb Nikolaus Harnoncourt en la interpretació barroca amb instruments d'època. Si ell, que és tota una eminència, se sent ignorat, ¿què no passarà amb altres músics? Esa pregunta també ha influït en el seu rebuig al guardó. «El meu esperit crític m'ha mogut a fer aquest gest que espero faci reflexionar i serveixi de revulsiu». I encara que va enumerar diverses iniciatives que després de posar-les en marxa no va poder acabar, com la trilogia operística dedicada a Vicente Martín i Soler, Savall va deixar clar que no té gaires concerts a Espanya, però com que de treball no n'hi falta, això no és prioritari per a ell. Sí que va criticar la falta de planificació en la política musical. Va reclamar «voluntat» per donar instruments que ajudin els artistes, com una llei de mecenatge i la rebaixa de l'IVA. Però el seu principal enemic, va insistir, és la ignorància. «Els polítics ni tan sols tenen consciència del nostre patrimoni musical», va assenyalar, preocupat per veure com es protegeix el repertori del segle XIX i XX mentre la resta no té «una institució estatal que el promogui».

Savall, que va acceptar la Medalla d'Or de la Generalitat fa dues setmanes, va aclarir que la seva postura davant el 9-N no ha influït per res en la renúncia al Premio Nacional: «La meva posició respecte a la consulta no ha influït en la meva decisió de rebutjar el guardó. Aquesta és una qüestió personal relacionada amb la meva visió de la política cultural i en particular, musical». «A Catalunya també hi ha coses per millorar, sobretot de cara als joves músics. En això, el mateix que he dit per a Espanya serveix per a Catalunya».