Encara que Savall agraeix profundament el reconeixement al jurat del premi i al Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, el cèlebre músic ha explicat a través d'un comunicat que hi ha de renunciar per "no trair els seus principis i les seves conviccions més íntimes". El fet que la distinció provingui del Ministeri de Cultura, principal institució de l'Estat espanyol responsable del dramàtic desinterès i de la greu incompetència en la defensa i promoció de l'art i dels seus creadors" l'ha portat a prendre aquesta decisió.

Patrimoni en l'oblit

Amb la seva renúncia vol cridar l'atenció sobre "els insuficients esforços i inversions que dediquen al món de les arts i de la cultura en general, i en particular, per mantenir en l'oblit una part essencial de la nostra cultura: el patrimoni musical hispànic mil·lenari".

Savall lamenta en la seva carta la política cultural i el menyspreu que reben els músics i artistes. I acaba recordant: "La ignorància i l'amnèsia són el final de tota civilització, ja que sense educació no hi ha art, i sense memòria no hi ha justícia. No podem permetre que la ignorància i la falta de consciència del valor de la cultura per part dels responsables de les més altes instàncies del govern de l'Estat espanyol erosionin la tasca de tants músics, actors, ballarins, cineastes, escriptors i artistes plàstics que ostenten l'estendard de la Cultura i que no mereixen, sens dubte, el tracte que reben ja que són els autèntics protagonistes de la identitat cultural del país". El músic espera que la seva renúncia al premi s'entengui com "un acte revulsiu en defensa de la dignitat dels artistes i que pugui, potser, servir de reflexió parar imaginar un futur millor i amb més esperança per a futures generacions".