JOAN CORTADELLAS

Famós brindis 8 La soprano Patrizia Ciofi (amb una flor vermella a l'escot) i el tenor Charles Castronovo (centre), en l'escena clau del primer acte.

Després de l'èxit de la seva refrescant visió d'Agrippina, de Haendel, l'atrevit director escocès David McVicar torna al Liceu per obrir oficialment la temporada. Aquesta nit el Gran Teatre celebrarà els 15 anys de la reobertura després de l'incendi amb La traviata, de Verdi. Aquesta coproducció del Liceu fuig del típic glamur que acostuma a acompanyar aquest famós títol inspirat en l'obra d'Alexandre Dumas fill La dama de les camèlies. «La posada en escena és molt simple, nua, fosca i intimista», destaca McVicar, que va investigar a fons el semimón del París del segle XIX on transcorre la història d'amor entre la cortesana Violeta Valéry i Alfredo Germont, fill de bona família. «He sigut fidel a la novel·la de Dumas, una actitud necessària per posar en perspectiva el que va voler dir Verdi, que va tenir molt a prop els censors i per això va ser tan acurat», recorda el director escocès, que és tot un especialista a l'hora de treure tot el suc als intèrprets. «Si llegeixes el llibret de La traviata sense tenir en compte en què es basa et quedes molt confús sobre quina és la manera de viure de Violeta... Crec que molta gent que l'ha vist encara no entén de què va ni perquè Germont pare té tants problemes amb ella».

Al Liceu, McVicar ha treballat amb el director musical Evelino Pidò, que debuta al coliseu, i amb dos sòlids repartiments. El d'avui l'encapçala la soprano Patrizia Ciofi en el rol de Violeta. Alfredo és interpretat pel tenor Charles Castronovo i Giorgio Germont, pel baríton Vladimir Stoyanov.

A McVicar, que fa 20 anys va iniciar la seva ascendent carrera, el preocupa el futur de l'òpera, un gènere cada vegada més condicionat per les retallades. «La crisi està afectant la qualitat del treball. Ara es prefereix llogar una producció a crear-la. Els teatres eviten el risc i això dificultarà la sortida de nous directors d'escena», adverteix. Al Liceu, malgrat que el muntatge de La traviata comptarà amb 19 funcions -11 ara i la resta al juliol- no s'ha pogut reconstruir part dels elements fets malbé d'aquesta producció estrenada el 2008. En el seu lloc s'han limitat a fer una operació de maquillatge. «Per favor oblidin la simplicitat de la producció i focalitzin la seva atenció en els grans cantants», sol·licita McVicar. «El vestuari és preciós. Si no tinc recursos per a decorat, almenys que vesteixin al millor possible», afegeix aquest alabat director.

Si alguna cosa de la seva professió preocupa McVicar és la mercantilització de l'òpera. «El públic està pagant molts diners i té dret a veure les obres fetes al millor possible. Però sovint l'estàndard de qualitat no es compleix», critica. «¿És realment meva una producció que algú remunta 10 anys després sense mi? ¿O una pel·lícula d'un dels meus muntatges en què no he participat?», es pregunta. «Costa entendre que més enllà dels decorats i el vestuari hi hagi un cervell que guia els intèrprets».

Veurem com l'utilitza en el seu pròxim projecte: Andrea Chénier amb el desitjat Jonas Kaufmann debutant en el rol principal al Covent Garden el mes de gener.