Cerca de notícies

Enquesta

Savall a (S)avis

12/10/2014 |

 

El 33 ha encetat una nova temporada de (S)avis, el programa d’entrevistes en profunditat, dirigit i presentat per Josep Puigbó. Els protagonistes són personalitats que, des de la ciència, la lluita política, la fe, la literatura o el pensament, no només han viscut la nostra història recent, sinó que han contribuït a escriure-la. El proper dimecres, el personatge entrevistat és Jordi Savall, per qui “la música és el primer llenguatge que sentim de petits, i l’últim que oblidem abans de morir.”

“Sans les sens il n’y a point de memoire, 

et sans la mémoire il n’y a point  d’ésprit”

Voltaire. Aventure de la Memoire. 1775.

Quan abandonem els sentits i la vida pren el ritme inhert de la màquina, oblidem l’essència humana i, amb ella, perdem la memòria. Sense memòria no hi ha civilització possible. Res més proper que la saviesa i el coneixement transmesos, que immortalitzen l’ànima humana en un món aparentment finit. Potser el més infinit de tot esdevé la cultura si d’aquesta en som conscients. I retornem als sentits en parlar dels savis, ja que la mateixa etimologia de la paraula, sapîdus, ens parla de sabor, de gust, de plenitud.

La plenitud de l’ànima, que s’expressa reiterades vegades en la seva forma sensible, la música, de caràcter universal, no ens deixa mai indiferents. Memòria, saviesa, esperit i sentits es conjuguen sovint en la llengua eterna de Jordi Savall, músic, creador i investigador incansable que, a través de la música, ha teixit ponts pel diàleg intercultural i per la cultura de pau.

Cantar va ser la primera cosa de la qual va gaudir a l’escola Jordi Savall i, encara infant, escoltant el Rèquiem de Mozart va decidir, per un d’aquells impulsos sincers i naturals, que ell seria músic. Des d’aleshores, la seva vida no s’ha desprès mai d’aquesta convicció i en l’acte musical hi ha trobat sempre, aquest infatigable savi, la felicitat més absoluta. Tenia més de vint anys quan, acabats els estudis de viol·loncel, s’introduí en el món de la Música Antiga amb l’estudi de la viola de gamba i la seva posterior introducció al conjunt musical Ars Musicae. Una emoció viva per tot el que és la música i allò que comporta, art que compartirà durant bona part de la seva vida amb Montserrat Figueras. Instal·lat a Basilea, exercí com a pedagog a l’Schola Cantorum Basilensis i el 1974 fundà el grup musical Hespèrion XX. La memòria prenia forma sonora en la recuperació del patrimoni musical ibèric i del repertori per a viola de gamba. A aquest grup musical, i ja a Catalunya, s’hi afegirien La Capella Reial de Catalunya el 1987 i Le Concert des Nations el 1989. El seu univers sensible s’entregava així plenament a la memòria, a desvestir de l’oblit un patrimoni extens i bell, d’aquí i d’arreu, músiques plenes d’esperit que han esdevingut present i, amb aquestes, ha desmentit les fronteres artificials que enfronten als homes. La música ens parla de guerra, però també ens parla de pau, d’amor i d’amistat. Els seus múltiples projectes, desenvolupats juntament amb la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, despullen a l’home i entreguen la veritat, car “la música no sap mentir” diria Jordi Savall.

Projectes com Pro Pacem, Orient – Occident o Jerusalem s’han sumat en els darrers anys als ja coneguts repertoris de Música Antiga dedicats a la música hispànica, europea i occidental i han contribuït enormement a la promoció del diàleg intercultural i de la pau que l’han fet valedor juntament amb Montserrat Figueras de la distinció d’”Ambaixador de la Unió Europea pel Diàleg Intercultural” i d’”Artista per la Pau” per la UNESCO. També, i aquesta setmana, Catalunya li ha reconegut el seu esforç, entregant-li aquest mes d’octubre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a aquell qui ja ha esdevingut un referent mundial en el camp de la Música Antiga.

La immortalitat de l’ànima és possiblement assumible en la petja que deixem, cadascú de nosaltres, en els nostres propers i, alhora, en la contribució individual a escriure la història col·lectiva. Serà responsabilitat de tots de mantenir viva l’essència de la nostra memòria i, així, de la dels nostres savis.

“Temo més perdre la memòria que no pas morir. Tot el que tenim a la nostra memòria és el que ens caracteritza com a éssers humans. Quan la perdem, perdem també tota aquesta identitat. La música pot ajudar a conservar la memòria, perquè la música és el primer llenguatge que sentim de petits, i l’últim que oblidem abans de morir.”, expressa Jordi Savall al programa (S)avis del Canal 33.

El Canal 33 contribueix a la memòria a través de les paraules de savis que, des de la ciència, la lluita política, la fe, la literatura o el pensament, evoquen les seves reflexions al programa (S)avis, presentat per Josep Puigbó. Les primeres entrevistes de la nova temporada continuen tenint per escenari el Saló del Vigatà del Palau Moja de Barcelona. Més endavant, aquest escenari es traslladarà a la capella del Convent dels Àngels, un espai de traçat gòtic, que forma part de l’espai expositiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Aquesta temporada podrem descobrir personalitats tan interessants i diverses com Victòria Camps (filòsofa), Josep Maria Bosch Aymerich (enginyer, arquitecte i empresari), Maria Antònia Canals (mestra), Josep Dalmau (sacerdot i activista), Dolors Bramon (filòloga), Francesc Garriga (poeta), Mercè Boada (neuròloga), Jordi Nadal (historiador), Salvador Giner (sociòleg), Carme Riera (escriptora), Antoni Vila Casas (empresari i filantrop) Antoni Ros Marbà (director d’orquestra i compositor), Marina Subirats (sociòloga), Antoni Pitxot (pintor), Joan Francesc Mira (escriptor i antropòleg), Josep Maria Bricall (economista), Núria Gispert (activista), Anna Cabré (geògrafa, especialista en demografia), i Salvador Pàniker (filòsof).

I aquest proper dimecres, amb Jordi Savall, a les 22.05 pel 33, que es repetirà la nit del diumenge per TV3 (23.35).

Martí Sancliment
Núvol