Ja sigui perquè aquesta rentrée coincideix amb el 15è aniversari de la seva reobertura, o perquè estrena directora artística, o perquè depassa de nou els 16.000 abonaments (16.291 exactament), o donat que ha ratificat l’acord pel qual durant deu anys cor i orquestra cedeixen els drets audiovisuals... la qüestió és que el Liceu assegura que està tornant a la normalitat, “recuperant la il·lusió”, en paraules del seu director general, Roger Guasch. Cal dir que una cosa són els abonaments i el seu augment net del 4,5% respecte a la temporada anterior –amb 1.090 baixes per 1.779 nous abonaments–, i una altra els abonats, que pugen d’11.540 a 11.695.

Així es va donar a conèixer ahir en la presentació de La Traviata amb què s’inaugura oficialment el curs el dia 14, una estrena especial a la qual acudirà el president Artur Mas –a qui no s’ha vist en els últims anys en aquesta cita–, però no així la reialesa ni el president del Govern central, Mariano Rajoy, ni el seu ministre de Cultura, José Ignacio Wert. Pujol i Montilla també s’han excusat. La directora artística, Christina Scheppelmann, va fer la seva primera presentació al Liceu qualificant aquesta producció de Verdi d’“interessant a nivell teatral” i destacant el “gran sentit analític de McVicar”, així com l’excel ·lent repartiment que lideren la soprano-actriu Patrizia Ciofi (la Violetta que fa Elena Mosuc al segon cast) i el tenor dels Estats Units i debutant al Liceu Charles Castronovo (Alfredo). “Amb David McVicar hem aconseguit una Violetta molt humana –apunta Ciofi–, sincera, íntima, una dona sobre la qual Verdi va dirigir el focus i que en aquesta producció ho té tot a favor per poder expressar-se, sense grandiloqüències, des d’un lloc delicat i tranquil”.

“En aquests assajos –afegeix Castronovo– ens hem convertit en cantants més honestos... el meu cant millora quan actuo millor, per mi l’acting pesa un 60%”. Un altre debutant al Liceu, el mestre italià Evelino Pidò, aclamat pels seus Bellini i Donizetti, apunta la importància dels recitatius a La Traviata: “Són més coneguts les àries, duets i concertants, però els recitatius són l’estructura, el suport... i aquí hem aconseguit un treball en equip molt proper i a favor d’un teatre pur”, conclou.