Cerca de notícies

Enquesta

L'ambició i l'afany de poder de Macbeth arriben al Liceu

17/3/2004 |

 

El Liceu estrena Macbeth, l'òpera de Giuseppe Verdi sobre un dels grans clàssics de Shakespeare. Amb llibret de Francesco Piave, aquesta òpera dividida en quatre actes parla de la confrontació de l'individu amb la seva consciència, de la presència del mal en la naturalesa humana i de l'ambició de poder. Del 18 de març al 5 d'abril.

Entre 1605 i 1606, William Shakespeare va escriure Macbeth, una tragèdia sobre l'ambició d'un home. L'obra tracta temes com la traïció, la lleialtat, la pàtria i inclou elements esotèrics i sobrenaturals. Macbeth se situa en un món de discòrdia i confusió moral i mostra a l'espectador la degradació d'un home encegat pel poder, enmig d'al·lucinacions, crims i prediccions.

El 1847, el compositor Giuseppe Verdi va estrenar al Teatre Della Pergola de Florència aquesta obra transformada en una òpera de quatre actes. Era el primer resultat tangible de l'interès del músic per l'obra shakespereana. Només un any després, aquell Macbeth de Verdi arribava al Gran Teatre del Liceu.

Després d'haver estat representada en moltes ocasions, torna a instal·lar-se a l'escenari d'aquest teatre de Barcelona sota la direcció musical de Bruno Campanella i gràcies a una coproducció entre el Liceu, l'Òpera Nacional de París i la Royal Opera House Covent Garden.

La injustícia i l'atenció pel drama dominen conscientment la posada en escena de Phyllida Lloyd, directora d'escena. S'apodera de l'escenari un gran cubicle creat per Anthony Ward, encarregat de l'escenografia i del vestuari, dividit en quadrícules ordenades: la metàfora d'un cervell en penombra, la cel·la encoixinada d'un manicomi, el refugi de la culpa i l'habitació del pànic. Es tracta d'una escenografia que imposa la lectura del buit.

Carlos Álvarez i Joan Pons són els barítons encarregats de donar vida a Macbeth i MariaGuleghina i Carolyn Sebron les sopranos que interpreten Lady Macbeth. El muntatge compta amb la música de l'Orquestra Simfònica i el cor del Gran Teatre del Liceu, dirigit per William Spaulding.

El dilema de Macbeth
L'acció de l'obra transcorre majoritàriament al castell de Macbeth, a Escòcia, al segle XI, en una primitiva edat mitjana. Macbeth és un personatge que es debat entre la decisió de matar o no el seu rei, Duncan, i que finalment cometrà l'assassinat encoratjat per la seva muller.

A Macbeth no només hi és present la realitat sinó que també hi ha un important pes de tot allò que és sobrenatural. Bruixes i conjurs són una metàfora per fer veure que quan s'arriba al poder es té por de perdre'l. Per això, Macbeth és una invitació a veure què passa, no només dins la ment d'un assassí, sinó també dins la ment de qui té el poder i tem perdre'l.

També és la història d'un poble que decideix unir-se i lluitar junta per enderrocar un tirà que els sotmet i assassina sense pietat. Tot plegat, un argument escrit fa molts anys però molt actual.

Assassinats i afany de poder
La trobada de Macbeth i Banco, dos nobles guerrers escocesos al servei del rei Duncano, amb un misteriós grup de bruixes obre l'òpera. Aquests esperits malignes els vaticinen que Macbeth serà senyor de Cawdor i rei d'Escòcia i Banco, cap d'un llinatge de sobirans.

La primera profecia sobre la senyoria de Cawdor es compleix tot seguit i Macbeth sent néixer un sentiment d'ambició i de desig de poder que ja no l'abandonarà. Quan la seva dona, Lady Macbeth, s'assabenta, incita el seu marit a assassinar el rei Duncano. Macbeth ho fa i el remordiment comença a apoderar-se d'ell.

Sandra Panaigua
Canal Cultura