Cerca de notícies

Enquesta

Angela Gheorghiu: "Tots teniu una obsessió amb la Callas!"

24/3/2004 |

 

La soprano Angela Gheorghiu, considerada per molts una de les grans veus de la lírica actual, debuta divendres al Liceu amb un recital de cançons italianes, franceses i romaneses, acompanyada pel pianista Jeff Cohen.

"Tothom creu que avui ningú és tan bo com abans. Totes les generacions han dit el mateix"

M.P. En el seu debut al Liceu ens porta un programa poc habitual...
A.G. I per què no? No volia cantar els lieder alemanys i francesos de sempre, ja els he cantat molt. He preferit lieder de compositors d'òpera, que són molt vocals, amb una línia melòdica molt bonica. I dono a conèixer que els compositors d'òpera també van fer lieder, que són més difícils de cantar que els de Schumann i Schubert.
M.P. Per què no ens ha obsequiat amb un recital d'àries d'òpera?
A.G. Amb piano les àries d'òpera queden molt seques. A mi m'agrada cantar amb piano les coses compostes expressament per a veu i piano, però les àries d'òpera per a piano són reduccions, hi falta alguna cosa. No m'agrada fer-ho, no em sembla just.
M.P. També oferirà una sèrie de peces romaneses...
A.G. Per motius polítics, a les escoles de cant de tots els països de l'oest es van oblidar de països com el meu, que és l'únic país llatí d'entre els eslaus. Però que no conegueu la nostra música no vol dir que no sigui de qualitat. No és culpa nostra ni vostra, però em sembla que ara és el moment de donar-la a conèixer. I em sembla que sóc la que estic més ben col·locada per fer-ho [riu].
M.P. Per què Romania ha tingut tants bons cantants?
A.G. El mateix podríeu dir del vostre país! Suposo que és la terra, o la llengua. És una llengua fàcil de cantar. Hi ha moltes cantants romaneses que han fet una carrera important, però la primera que em ve al cap és Hariclea Darclée, que va ser la primera Tosca.
M.P. Vostè cantarà a Sevilla 'Carmen' en una superproducció en espais naturals que dirigiran Carlos Saura i Lorin Maazel.
A.G. N'estic encantada. Ja m'he trobat amb Saura a Sevilla i és adorable. Però jo faig l'òpera perquè en el projecte hi ha Vittorio Storaro [guanyador de 3 Oscars a la millor fotografia per Apocalypse Now, Rojos i L'últim emperador], i això per a mi ja és prou garantia.
M.P. Hi haurà quatre Carmens diferents. Vostè protagonitzarà el DVD que rodaran Saura i Storaro?
A.G. Sí, esclar, per això sóc aquí [riu]. I no és realment poc elogi que m'ho hagin demanat perquè jo no canto cada dia Carmen, és una cosa important.
M.P. Vostè sempre està disposada a fer DVDs i pel·lícules d'òpera?
A.G. M'encanta. És un mitjà ideal per deixar testimonis artístics. Els intèrprets només tenim el so i la imatge, i ara els CDs i els DVDs ho permeten. La tecnologia cal utilitzar-la en el món de la música, igual com s'utilitza en moda, esport i cine. Encara que es canti música antiga no s'ha de tenir un cap antic.
M.P. En el món discogràfic, en música clàssica, hi ha crisi?
A.G. Sempre es diu això. A l'òpera, en general el públic és una mica de la vella escola. Viuen del que van sentir quan eren joves i volen trobar el que hi havia fa 30 o 35 anys. Tothom creu que avui ningú és tan bo com abans. Totes les generacions han dit sempre el mateix, totes.
M.P. Però vostè no pensa així...
A.G. Aquest no és el meu problema.
M.P. Perquè vostè enregistra molts discos! És una nova veu per al públic que va més enllà de Maria Callas.
A.G. Tots teniu una obsessió amb aquest nom! Cada cantant aporta una nova personalitat, una altra manera de cantar, un estil diferent. Quan jo canto hi poso tot el meu esperit, tota la meva tècnica, mai no penso en ningú altre. Per descomptat que escolto i veig a tothom, per saber on sóc i perquè és la meva feina i el meu hobby. Però quan no estic bé, també sóc jo mateixa, sóc l'original.
M.P. Acaba de treure al mercat un nou disc, 'Diva' (EMI Classics), d'àries d'òpera.
A.G. Sí, és una recopilació d'enregistraments, recitals i concerts en viu que he fet els últims quatre o cinc anys.
M.P. Creu que els directors d'escena han pres el poder?
A.G. Amb mi no. Quan firmo un contracte, firmo una clàusula que diu que faré, per exemple, La Traviata de Verdi, no la de no sé quin director d'escena. Ho deixo molt clar. Jo faig la meva aportació artística i els meus col·legues, director d'escena i d'orquestra, han de fer el mateix, és un treball d'equip. En els últims anys he vist que molts col·legues no tenen el coratge de dir no i accepten fer qualsevol cosa. Si tothom digués no [els directors d'escena], no tindrien el valor de fer segons què.
M.P. Amb el seu marit, Roberto Alagna, hi ha una química especial. Amb algú més?
A.G. Sí, però diferent. Amb Roberto hi ha una química única, i és la primera vegada que passa això en el món de l'òpera. Cadascú té la seva carrera però quan estem junts és especial. Jo havia cantat amb ell abans que fos el meu marit i tothom pensava igual, per això ens contractaven a tots dos alhora.
M.P. Vostè té un ampli repertori. Pensa obrir-se a algun rol nou?
A.G. Actualment tinc contractes fins al 2008. El mes que ve seré al Covent Garden en una nova producció de Faust. Però no m'agrada parlar del futur.
M.P. Després de protagonitzar 'Tosca' en llargmetratge, farà alguna altra incursió en el cinema?
A.G. Sí, però és un secret.
M.P. L'any que ve torna al Liceu amb 'L'elisir d'amore'.
A.G. Sí, és un paper que adoro perquè és el meu únic rol còmic. És una òpera en què no em mato, no em moro, puc estar dreta a escena, és graciós i és belcanto, que em fa molt de bé.

Marta Porter
Avui