NOTÍCIA

L’alemanya Anne-Sophie Mutter (Rheinfelden, 1963) va tenir un d’aquells cops de sort que, amb molt de treball i esforç posteriors, forgen una carrera d’èxit: Herbert von Karajan va descobrir-la amb només 13 anys. Després d’iniciar la seva carrera al Festival de Lucerna el 1976, ha fet gires per tot el món i, fins i tot, ha creat l’Anne-Sophie Mutter Foundation per ajudar nous talents en la recerca d’una carrera en el món de la música. El Palau de la Música la convida avui, a partir de les 20.30 h, per inaugurar la temporada 2014-2015 amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, sota la direcció del peruà Miguel Harth-Bedoya. Interpretarà el Concert per a violí i orquestra núm. 1,de Max Bruch, dins d’un programa que també inclou la Simfonia del nou món, de Dvorák, i l’estrena de Bach im Himmel, de Bernat Vivancos.

Com descriuria el concert de Max Bruch?

És una de les peces més populars i romàntiques del repertori per a violí. Crec que el públic hi connectarà molt perquè té tot el que pots imaginar en una peça musical: és molt apassionada, té un preciós final hongarès i també conté el moviment lent més bonic de la història del violí. El concert té una d’aquestes peces tan populars i boniques que crec que encantarà, fins i tot si no t’agrada gaire la música clàssica, perquè va directament al cor.

¿Va triar la peça de Bruch expressament per al concert al Palau de la Música?

Sí, la vaig escollir personalment perquè mai he tocat el concert de Bruch a Barcelona. Crec que és una de les millors peces de repertori per a violí, i vaig pensar que seria molt agradable per al públic que no l’ha escoltat en directe.

Què n’espera, de l’experiència de treballar amb el director Miguel Harth-Bedoya?

Mai hem treballat junts, però alguns companys m’han dit que és un director meravellós, i molt jove. Fa uns quants anys que treballo amb músics joves, i n’espero moltes coses, d’ell, perquè sé que dirigeix molt bé l’Orquestra Nacional d’Espanya. Amb els músics ja hi he tocat, també música contemporània; per tant, estic molt emocionada amb aquesta col·laboració. La seva atmosfera de treball és molt positiva. Tots compartim la passió per la música i sempre ha sigut un plaer i una alegria tocar amb ells.

En quin moment de creativitat personal està ara?

La creativitat té bons i mals moments, com tothom en té a la vida. Tinc grans dies i d’altres en què m’afecten coses com el jet lag. Però sóc molt apassionada, en tots els vessants de la vida: amb els nens, amb la meva fundació, fent molta música contemporània, tocant repertori de solista, viatjant molt, però també fent vacances. Intento quedar-me amb el millor de la vida que estic tenint i aprofitar el moment.

Quin balanç en fa, de la feina a la seva fundació?

Després de setze anys de fundació, estem treballant amb -encara que sigui una coincidència- setze alumnes becats. Ha sigut un treball d’elaboració magnífic, també per a mi en el sentit d’aprendre com ajudar, perquè és un aspecte en el qual tots hem de créixer. Formant els alumnes he construït la meva pròpia orquestra de doble corda i em sento molt afortunada i agraïda d’ajudar joves talents, perquè jo vaig tenir molta sort de conèixer Herbert von Karajan quan era molt jove. Ell va contribuir d’una manera decisiva a la meva vida damunt l’escenari i, si no hagués sigut pel seu meravellós exemple, probablement no hauria sigut tan entregada en la tasca d’ajudar aquestes joves generacions. És genial fer que els nous músics també tinguin aquesta vida fantàstica dalt de l’escenari.