El dany econòmic i sobretot d’imatge és devastador. Riccardo Muti, el director d’orquestra italià amb més prestigi internacional, ha anunciat que deixarà de treballar a l’Òpera de Roma a causa de la insurrecció d’alguns sindicats i les contínues vagues que amenacen les representacions. Muti, que va comunicar per carta la seva decisió, des de Chicago, no dirigirà, doncs, la gala inaugural del 27 de novembre, amb Aida, de Verdi, a la cartellera, ni tampoc Les noces de Figaro, de Mozart, l’òpera prevista per al maig del 2015.

El cop de porta donat per Muti al teatre de la capital és una metàfora de la difícil situació d’Itàlia i de Roma en particular, un signe més de decadència, d’incapacitat per al consens, de litigi constant, d’enrocament sindical en posicions més pròpies d’altres temps.

En la seva missiva, Muti va lamentar que, malgrat els seus esforços, “no es donen les condicions per poder garantir aquesta tranquil·litat per mi necessària per al bon èxit de les representacions”. “Prenc aquesta decisió amb gran pena, després de llargues i turmentades reflexions”, va afegir el mestre, que ostenta el títol de director artístic vitalici i cobra 25.000 euros per gala.

És obvi que Muti, de 73 anys però encara en el zenit de la seva carrera, temia veure tacada la seva fama pel nyap romà. Encara que no fos culpa seva, quedaria en molt mal lloc si tornessin a repetir- se les vagues de la passada temporada, que van obligar a representar La bohème a les termes de Caracal·la sense acompanyament orquestral.

L’Òpera de Roma passa des de fa temps una profunda crisi. L’exercici del 2013 va tancar amb un dèficit de gairebé 13 milions d’euros, i el deute acumulat arriba a gairebé 29 milions. Ni la ciutat ni l’Estat no poden fer-se càrrec de números vermells d’aquesta magnitud, i més si els sindicats es neguen a acceptar una dolorosa reconversió que implica jubilacions i més produccions per als qui continuïn treballant. Es va arribar a amenaçar amb tancar i refundar el teatre.

L’alcalde de Roma, Ignazio Marino –de centreesquerra–, va confessar estar “desolat” per la fugida de Muti i va admetre que les vagues de Caracal·la van ser “una ferida” que “ha fet malbé enormement la imatge de Roma a tot el planeta”. Marino va lamentar que “l’actitud d’una minoria d’empleats mantingui com a ostatges tots els altres”. El ministre de Cultura, Dario Franceschini, va trucar Muti per intentar que fes marxa enrere però no ho va aconseguir.