Hi ha pobles a Catalunya que s’honren amb els seus fills il·lustres, i dissabte a Collbató van celebrar la memòria d’Amadeu Vives, un dels músics més grans de la nostra història i, com correspon a Espanya,molt poc considerat. “És que va marxar a guanyar-se la vida a Madrid”, deien, desconeixent la vida de penúries i compromís social que li va tocar en aquells anys en què va fundar amb Lluís Millet l’Orfeó Català (1891). Collbató, per mitjà del seu llavors alcalde Francesc Casanovas –va recordar l’alcaldessa Anna Úbeda–, ja va demanar el 1932 a la família Vives que les restes trobessin refugi etern a la seva ciutat natal, al peu del Montserrat que ell recordava amb emoció. El músic, molt consagrat en aquella Espanya, va visitar el poble ara fa un segle, a la festa de Sant Corneli, després de l’èxit de la seva Maruxa, i ara, després de llarga gestió municipal, les restes tornen al petit cementiri local. L’Orfeó Català ho va celebrar actuant a l’església de Sant Corneli plena a vessar i, al costat de la nova tomba del músic (abans enterrat a Montjuïc), va cantar La senyera i L’emigrant amb veus infantils de Collbató, tot subratllant la meravellosa melodia de Dolça Catalunya que abriga el text de Verdaguer.