El Gran Teatre del Liceu obre temporada amb Il barbiere di Siviglia en la versió de Joan Font (Comediants), que es va estrenar a la Houston Grand Opera (EUA) el 2011. Aquest títol de Rossini, un dels més populars del repertori, no es representava al Liceu des del 1991, tot i que, durant els treballs de reconstrucció del teatre, el 1997 es va programar al Victòria. Avui s'estrena aquesta coproducció de la Houston Grand Opera, la Canadian Opera Company, Opéra National de Bordeaux i Opera Australia, que es podrà veure en vuit representacions fins al dia 25 de setembre.

Com ja va fer a La cenerentola o L'italiana in Algeri, Joan Font ha optat per dur a l'extrem el costat teatral de la peça, i mostrar els personatges com una caricatura d'ells mateixos.

L'escenografia, de Joan Guillén, és molt funcional i juga amb elements de mida desproporcionada, com ara un gran piano que, situat al bell mig de l'escenari, tant fa de llit com d'escriptori. Un altre objecte central de l'òpera és una clau, símbol del poder. La clau obre una gàbia d'or que tothom cobeja en una obra en què les aparences i l'engany són tan importants.

Inspiració picassiana

Pel que fa al vestuari, els dissenys són del mateix Guillén, que s'ha inspirat en les guitarres cubistes de Picasso. Aquest és un dels aspectes que destaquen les crítiques nord-americanes, el punt “geomètric” de la posada en escena, així com l'aire de “dibuix animat” de tot plegat.

Visió fantasista pels uns, essencialista pels altres, no deixa de reflectir el món de Joan Font, marcat per la Commedia dell'Arte. Poder, però també amor, Il barbiere... presenta una gran actualitat. Pel que fa al repartiment, debuten al Liceu els barítons Mario Cassi i Lionel Lhote en el paper de Figaro, i en el de Rosina debuta la mezzosoprano Annalisa Stroppa. S'estrena com a director titular del Cor del Liceu Peter Burian, i l'Orquestra la dirigirà l'italià Giuseppe Finzi, que també debuta al teatre.