Il barbiere di Siviglia, la més popular de les òperes bufes, inaugura la temporada 2014-2015 del Gran Teatre del Liceu, on no es representava des del 1991, tot i que el 1997 sí que es va poder veure al Teatre Victòria. Aquesta vegada l’obra de Rossini, basada en la comèdia de Beaumarchais, arriba en un muntatge dirigit per Joan Font, dels Comediants, que es va estrenar a Houston el 2011. “Amb el Barbiere tanco la revisió de les òperes bufes de Rossini que vaig començar amb La Cenerentola i vaig seguir amb L’italiana in Algeri ”, va explicar ahir Font al Liceu, on des de diumenge fins al 25 de setembre es faran vuit representacions d’Il barbiere di Siviglia.

Font aprofita l’origen teatral de l’òpera protagonitzada pel barber Figaro per fer-ne una versió “més teatral”, que té “una mica de comèdia de bar”. L’acció transcorre al voltant d’un gran piano, un element escènic que “es transforma en llit, en escriptori, en plaça”. El minimalisme de la posada en escena demana un compromís dramatúrgic més intens als cantants. “Els exigim molt teatralment, però s’ha de dir que els cantants cada vegada estan més predisposats a col·laborar”, diu Font. Tanmateix, com que es tracta d’una partitura que també exigeix molt a les veus, el director ha ideat solucions escèniques per a alguns passatges, com ara la participació de ballarins i actors que representen el que expressen els cantants amb la veu.

Per explicar la història del barber de Sevilla al voltant del qual es desenvolupa el triangle d’amor i poder entre Rosina, el seu tutor Bartolo i el comte d’Almaviva, Font compta amb cantants molt familiaritzats amb l’obra de Rossini, com Mario Cassi, Carlos Chausson i Juan Francisco Gatell. “Només aquest any he cantat el paper de Figaro en cinc produccions diferents ”, diu el baríton Mario Cassi, que debuta al Liceu. Així i tot, reconeix que ha descobert “coses noves en la versió de Font”. “En el duet amb Rosina sempre tenia una complicitat, un erotisme, però el Joan m’ha fet veure que havia de mantenir una distància, perquè l’interès de Figaro no és ella”, explica Cassi. La mezzosoprano italiana Annalisa Stroppa, també en el seu debut operístic al Liceu -hi va cantar fa uns anys al Concurs Viñas-, assegura que la direcció de Font “busca la profunditat del personatge de Rosina” sense necessitat de fer “grans gestos”.

Com acostuma a passar en les obres que ja formen part de la cultura popular, no és difícil trobar connexions entre el que Rossini va voler explicar el 1816 i el que Il barbiere pot significar avui. “Hi ha un enfrontament entre un món vell, l’antic règim, i un món nou, la Il·lustració”, recorda el director musical, Giuseppe Finzi, que per remarcar aquest enfrontament identifica “el vell” amb el clavicèmbal i “el nou” amb el pianoforte. “Els personatges són molt moderns -afegeix Font-, i l’òpera parla d’un poder usurpador. És el que està passant aquí amb els desnonaments”.

El Liceu surt al carrer i entra a les perruqueries

El Liceu vol fer realitat el lema “Tots som Liceu”, amb què ha batejat la campanya de celebració del quinzè aniversari de la reobertura del teatre de la Rambla. Els actes començaran el pròxim dia 15 amb la celebració de la gala Catalunya aixeca el teló, i seguiran amb “un concert d’agraïment a la ciutadania” davant la catedral el dia 24. Més endavant hi haurà un altre concert a Santa Maria del Mar i una gala lírica per a nous valors. Paral·lelament, el Liceu es proposa tenir més presència a la ciutat amb accions de màrqueting. Coincidint amb l’inici de la temporada, un centenar de perruqueries sortejaran entre els seus clients entrades per a Il barbiere di Siviglia i una vintena de restaurants oferiran plats relacionats amb Rossini.