NOTÍCIA

Després de triomfar al Festival de Mèrida amb el seu debut en l'òpera Salomé de Strauss i de sorprendre a Peralada amb les seves qualitats tímbriques i vocals en l'homenatge al compositor bavarès, Ángeles Blancas (Munic, 1965) actua avui al Festival de la Porta Ferrada. La soprano espanyola més internacional de la seva generació oferirà a l'església del monestir de Sant Feliu, acompanyada al piano per Giovanni Auletta, una mostra de la seva versatilitat amb un programa d'obres franceses i del britànic Vaughan Williams.

-Un nou desafiament després d'un estiu intens.

-Interpretaré un recital amb peces franceses de Ravel i Duparc i el cicle de nou cançons de Songs of travel, basades en poemes de R. L. Stevenson.

-¿Què té de particular aquest repertori?

-La música de Ravel respira i és molt sensitiva. Vaughan Williams em permet oferir un complet viatge musical interior, cosa que acostumo a fer a la segona part dels meus concerts.

Vostè és agosarada i no defuig el risc.

-M'agraden els reptes, però les meves apostes no són mai gratuïtes. Parteixo sempre d'un estudi profund de les obres. M'agrada investigar i reinventar-me.

-¿Què és el que no faria mai en un escenari?

-Detesto l'avorriment a l'escenari. Per això quan treballo amb directors que saben el que volen, m'hi trobo a gust. No em passa el mateix quan el que predomina són les coses sense sentit o el capritx personal.

-Paco Azorín, director de Salomé, ha dit de vostè que té energia sísmica.

-Suposo que es referia a l'aspecte profund i instintiu del meu treball amb el personatge. Salomé té molts clixés i jo ho vaig oferir des de la meva sensibilitat i traient duresa i violència al cant. Amb el Paco ens vam entendre a la perfecció i aquesta temporada tornarem a treballar al Liceu amb Una voce in off de Montsalvatge.

-L'òpera exigeix cada vegada més artistes amb la seva capacitat dramàtica.

-L'òpera és l'espectacle més complet i s'ha de saber compatibilitzar veu amb dramatúrgia, però sense oblidar que és un art fet per ser cantat.

-¿Quin llegat li van deixar els seus pares i grans intèrprets, Ángeles Gulín i Antonio Blancas?

-L'amor incondicional per la música i la idea que aquesta és una carrera de fons en la qual s'ha d'estar atent a l'evolució canora i escoltar el que et diu la veu en cada moment per actuar en conseqüència. També em van fer entendre que l'aspecte musical forma part de la vida però només com una feina.

-Practica la pintura, la fotografia i el gravat. ¿Aquestes arts influeixen en la seva carrera?

-Tinc una visió pictòrica de la música. Les paraules i imatges estan en el meu univers i ja estic pensant a muntar un espectacle que relacioni els dos mons.