Cerca de notícies

Enquesta

Petit prodigi del violí

23/3/2004 |

 

Carla Marrero, de 8 anys, actuarà dissabte que ve a l'Auditorio Nacional de Música de Madrid.

Carla Marrero, als seus 8 anyets, promet convertir-se en una de les figures més rellevants del violí a Espanya. Això és el que pronostiquen figures com Daniel Barenboim i Plácido Domingo. La nena tocarà dissabte que ve a l'Auditorio Nacional de Música, a Madrid, amb l'Orquestra Simfònica de Còrdova, dirigida per Gloria Isabel Ramos, el Concert per a violí i orquestra en mi menor, op. 64, de Mendelssohn. "És el compositor més difícil", assegura la violinista.
Marrero és una nena alegre que compagina les seves classes al Col.legi Suís de Madrid i al centre d'educació a distància CIDEAD, amb els estudis a l'Escola Superior de Violí de Madrid, que dirigeix el seu professor Serguei Fatkouline, que li dedica entre dues i tres hores d'estudi al dia. La nena també passa uns quants dies al mes a l'Acadèmia de Música que dirigeix Fatkouline a Bonn.

TALENT PRECOÇ
Els pares, Gonzalo i Dunia, van descobrir aviat les aptituds de la seva filla per a la música. "Quan tenia un any i mig vam començar a introduir-la en aquest món, encara que per nosaltres el més important és que no perdi les coses de nens", declara la seva mare. "Quan posàvem música a casa, taral.lejava la melodia. Al principi ens pensàvem que es queixava, però el pediatre ens va dir que estava cantant. Li vam regalar el primer violí quan tenia 18 mesos", afegeix. Als 5 anys va ser quan va començar a treballar amb Fatkouline i "va començar realment els estudis de violí".
A aquesta edat, Marrero, que domina l'alemany a la perfecció, va debutar com a solista, i als 6, va guanyar el seu primer concurs i va tocar per primera vegada amb una orquestra. El desembre del 2002 va trepitjar per primera vegada l'escenari de l'Auditorio Nacional de Música, amb la Simfònica de RTVE.
Però la nena no només es dedica al violí. Explica que en el temps lliure li encanta llegir i que ara "devora el segon llibre de Harry Potter", que li "van portar els Reis Mags aquest any". Per cert, s'enfada quan la seva mare la compara amb Hermione, una de les protagonistes de la saga de J.K. Rowling. "No m'hi assemblo gens", protesta.
Explica que de gran si no fos violinista li agradaria ser "pintora o actriu". La mare diu que li han proposat actuar "en un programa de tele, però per ara té massa concerts previstos". A la seva filla li agradaria tocar a molts llocs, "però sobretot a Rússia o al Covent Garden de Londres", i sobre els seus gustos musicals, aclareix que li criden l'atenció "tots els compositors", encara que els seus preferits són Txaikovski, Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Mendelssohn i Sarasate. No obstant, declara que quan és a casa també escolta rock. "Li agraden Tom Jones i Raúl", revela la mare, mentre la filla fa que sí amb el cap.
Tot i haver actuat en públic en nombroses ocasions --el desembre passat va col.laborar en una funció nadalenca, al Teatro Real, amb la sarsuela El dúo de La Africana, en presència dels Reis--, Marrero reconeix que sempre que puja a un escenari sent "nervis a la panxa", encara que li passen, assegura, quan comença a tocar.
"El meu somni és tocar bé", sub- ratlla, encara que, segons matisa el seu pare, "quan ella diu bé, vol dir que li agradaria tocar a la perfecció". La mare hi està d'acord: "És molt crítica amb ella mateixa". La nena confessa que li "encantaria tocar algun dia amb Serguei Fatkouline", el seu mestre, que treballa amb ella des de fa tres anys. Segons Fatkouline, "treballar amb ella és dur, però és un plaer. És com un brillant", descriu.
Encara que ha tingut altres alumnes joves, "és la primera" que té "a Espanya amb aquesta edat tan primerenca", admet el professor rus.

María Rosa Priego
El Periódico