L’esfera musical amaga duos naturals que eren allà, latents, en espera de ser descoberts, empesos a escena. Va passar al novembre, a la sala Barts de Barcelona, quan la Fundació Codespa va celebrar una gala benèfica

“He portat l’Alfonso cap al lirisme, i el cert és que les nostres veus empasten molt bé”, diu Palatchi

per a la qual va proposar a aquest parell d’artistes de traçar un duo inesperat. Parlem del baix líric Stefano Palatchi (Barcelona, 1959), que ja havia fet les seves incursions en el crooner, i del carismàtic i inclassificable Alfonso de Vilallonga (Barcelona, 1962), un tot terreny interpretatiu –“Quina

veu de tenor que amagava”, diu Palatchi–, a banda de compositor i multiinstrumentista.

La llavor sembrada a Barcelona va despertar l’interès del festival Castell de Peralada, per al qual el peculiar duo ha preparat aquest Tête à tête (avui a les 22 hores al Cotton Chilled Out) arrodonint un repertori que transita per la chanson i el musical americà, passant per algun bolero i temes propis de Vilallonga. Tot això servit a partir de certa dramatúrgia que manté encesa la flama del xou i en l’elaboració del qual va assistir La Vanguardia a la casa estudi que guarda a Vallcarca els secrets d’Alfonso de Vilallonga.

“La gran lliçó d’aquest espectacle –diu el performer– és que la música és una i que la dels estils és una consideració menor. He convençut l’Stefano de fer una cançó russa i alguna d’italiana dels anys setanta, registres en què ell es llueix, perquè el swing i els Sinatra, a la tercera cançó ja és sempre el mateix. I, pel que fa a mi, el challenge és poder cantar de veritat i mesurar-me amb algú

com ell, encara que al seu costat semblo Janet”.

“He portat l’Alfonso cap al lirisme, i la veritat és que les nostres veus empasten molt bé”, afegeix Palatchi, amb 29 anys de carrera lírica. “Jo no havia cantat mai un bolero. Els de la clàssica som intèrprets més aviat encarcarats,

sempre seguim al mil·límetre la partitura, de manera que aquests estils m’ensenyen a obrir-me, fins i tot de ment, ja que tendeixo a ser quadriculat a l’alemanya. Diria que fins i tot m’ajuden en el meu registre líric a plantejar les veus mitjanes d’una altra manera”, diu el cantant, que, tot sigui

dit, celebra el canvi de terç en la direcció artística del Liceu, un coliseu líric que li ha anat quedant vetat, cosa que amb l’arribada de Christina Scheppelmann, assegura, canviarà, atès que ja han col·laborat a l’Òpera de San Francisco i la de Washington. “No té sentit que en plena crisi

no es compti amb la gent del país”, arremet amb el seu atractiu timbre de veu.

Però tornem al suculent tête à tête que avui es cou a Peralada... El baix líric i el crooner multiinstrumentista –acompanyats al piano per Nelsa Baró i al contrabaix per Guillermo Prats– canten plegats

fins a set temes... entre els quals hi ha aquest Toutes les choses que Vilallonga va firmar per a la banda sonora de Cosas que nunca te dije, d’Isabel Coixet, i que aquí s’ha convertit en un duo. O de The impossible dream (El Quixot), en un singular crossover que combina la versió anglesa amb la traducció al francès que va fer Jacques Brel i en què de manera natural s’introdueixen diàlegs a tall de picada d’ullet al públic.

“La gran lliçó és –diu Vilallonga– que la música és una i que la dels estils és una consideració menor”

“M’ofereixo com sempre, en escena sóc com sóc. La teatralitat del cabaret està en la música i després hi ha la presència, el fet de mostrar-se”, diu Vilallonga, descendent del baró de Maldà (Rafael d’Amat) que va escriure durant mig segle el dietari Calaix de sastre, en què descrivia minuciosament el que passava al seu voltant, cosa que el va convertir en figura significativa de la cultura catalana del segle XVIII. Precisament sobre el seu insigne avantpassat ara té entre mans Vilallonga la composició d’“un musical sobre les identitats i les constel·lacions”. Una mena de catarsi? “Potser sí. Ha après que no pots rebutjar el que et ve donat, no pots trencar amb la família sense ser un desgraciat: has d’acceptar d’on véns, qui ets, i volar individualment”.