Nascut a França el 1930 (el seu pare estava allà estudiant cant i art escènic), va ser un nen prodigi que, ja traslladada la família als Estats Units, Maazel va començar a rebre classes de música amb set anys. Amb nou, el 1939, ja va dirigir l'Orquestra d'Interlochen a la Fira Mundial de Nova York, així com la Filharmònica de Los Angeles, on va compartir un programa amb el famós director d'orquestra polonès Leopold Stokowski. Als 11, el músic italià Toscanini el va invitar a dirigir la seva orquestra novaiorquesa, i als 13, ja havia fet el mateix a la Filharmònica de Nova York i l'Orquestra de Filadèlfia, dues de les millors del país del moment.

Maazel va estudiar Filosofia, Matemàtiques i idiomes i, a la Itàlia del 1951, música barroca. Va fer el seu primer concert a Europa, on ràpidament va aconseguir èxit. El seu treball a l'alemanya Bayreuth, la catedral de la música wagneriana, el va portar el 1960 a ser considerat el director d'orquestra més jove del continent i a ser el primer no alemany a dirigir, en el festival de Bayreuth, l'òpera 'L'anell del Nibelung', de Wagner.

També la Filharmònica de Londres, l'Òpera Alemanya de Berlín, l'Orquestra Nacional de França i la del Palau de les Arts de València (entre el 2005 i el 2011), entre altres, han passat per la batuta del mestre Maazel, un dels mestres més guardonats i valorats internacionalment per la crítica per la seva tècnica i la intensitat de les seves interpretacions. Als 80 va arribar a la direcció general de l'Òpera de Viena i el 2002 es va ocupar de la Filharmònica de Nova York, donant el 2008 un històric concert en Corea del Nord.

En els últims anys el mestre va dedicar gran part del seu temps al Festival de Castleton, on es va construir un teatre a la granja on vivia.