Cerca de notícies

Enquesta

L'Auditori es fa gran

21/3/2004 |

 

Després de cinc anys sota mínims, l'equipament estarà llest el 2006.

Demà farà cinc anys que es va inaugurar l'Auditori de Barcelona, seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, una formació musical que va començar fa 60 anys com a Orquestra Municipal de Barcelona.

L'Auditori es va inaugurar inacabat. A l'anècdota d'aquella nit del 22 de març del 1999 en què els operaris anaven posant panells a les parets a mesura que avançaven els reis per la catifa roja, s'hi van sumar situacions més crítiques, ara ja resoltes, com ara goteres, puces, ascensors i lavabos espatllats, i altres de més importants que encara cuegen: el retard en la construcció de la sala de cambra, de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) -dependent de la Generalitat-, del Museu de la Música -que depèn de l'Ajuntament- i el tancament, a causa de les obres d'aquests espais, de la Sala Polivalent. És a dir, cinc anys després de la inauguració i de 12 anys d'obres, la que es va concebre com la Ciutat de la Música només funciona al 40% de les seves possibilitats.
El gir polític que ha donat el país fa suposar que la Sala de Cambra finalment s'acabarà de construir. Amb els socialistes al cap del govern central, així com de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona, les converses econòmiques amb el ministeri de Cultura es previsible que desbloquegin i el govern central aporti la part econòmica que li correspon (un 50% de l'obra), un fet al qual s'ha negat sistemàticament en els darrers anys. Aquesta és l'esperança de Joan Oller, director general de l'Auditori i l'Orquestra, que ha vist com les institucions catalanes es comprometien a fer efectiva la seva part -un 25% de l'obra cadascú-, gràcies a la qual al gener es va començar a construir la sala. "Esperem que a finals del 2005 la Sala de Cambra estarà acabada".
El 2006 coincidirà amb el final d'una etapa de sanejament econòmic. "Quan vaig entrar a l'Auditori hi havia un dèficit de 200 milions de pessetes que hem anat eixugant a raó de 50 milions l'any", explica Oller. Això és possible gràcies que "les fonts d'ingressos han pujat", tant l'aportació institucional (més de 3.000 euros en cinc anys) com el taquillatge -l'OBC ha passat d'ingressar 21.636 a 30.652-, així com els ingressos per patrocini -d'1,8 milions d'euros l'any 2000 a 1,8 actualment.
"El meu objectiu era fer més assequible la música als ciutadans. Calia, doncs, augmentar el nombre de concerts de l'OBC, que el públic vencés la seva reticència a traslladar-se fins a aquest nou equipament i que el públic jove tingués la sensació que la música és una cosa al seu abast. Penso que després de dos anys de funcionament del pla estratègic això és un fet. Aquest últim any, l'Auditori ha fet 300 actes, comptant els concerts de l'OBC, que s'han ocupat en un 85%", explica Oller.
L'increment de públic -tant de l'Auditori en general com dels concerts de l'OBC en particular- ha estat molt bo. L'orquestra ha passat de rebre 137.120 persones la temporada 2000-2001 a 155.000, previsiblement, la 2003-2004, creixement que s'ha vist beneficiat per l'entrada d'Ernest Martínez Izquierdo com a director titular en el lloc de Lawrence Foster,canviant i modernitzant substancialment la programació de l'OBC.
Un altre dels cavalls de batalla d'Oller ha estat potenciar el Servei Educatiu, ampliant l'oferta als escolars i creant el nou concepte de Concerts Familiars, amb un resultat espectacular: 40.000 assistents a aquests concerts l'any 2003.
A les crítiques que se li van fer a Oller pel tancament del cicle Auditori XXI, el director general afirma que, a part d'un problema econòmic, és més partidari de "créixer de mica en mica". Així, als ja existents cicles de Músiques Contemporànies, Visions i Música de Cambra, l'Auditori pensa crear-ne un de nou de Música Antiga. A aquests, Oller hi suma els acords a què ha arribat amb Ibercàmera i Project per acollir orquestres internacionals i música moderna, respectivament.

Marta Porter
Avui