Les escasses vegades que Porgy and Bess, de George Gershwin, s’ha representat al Liceu, el 1955 i el 1982, van ser un gran esdeveniment. La ronda de deu funcions d’aquesta òpera, que arrenca aquest vespre i que es perllongarà fins al dia 19, també promet ser-ho. El muntatge que presenta l’Òpera de Ciutat del Cap, estrenat el 2009, traspua autenticitat, emoció i compromís. De manera innovadora, la directora, Christine Crouse, la va ambientar en una ciutat sud-africana als 70 després de trobar uns exemplars d’una revista musical de l’època.

“La història és enormement pròxima als integrants de la companyia perquè a Sud-àfrica hi ha un sentiment comunitari molt fort i l’extrema pobresa que encara s’hi viu fa que s’hi identifiquin d’una manera molt íntima”, va subratllar ahir la directora. “Aquest fet no fa més fàcil interpretar-la però sí que la fa més rellevant”, va afirmar la mezzosoprano Nonhlanhla Yende, una de les dues cantants que interpreta la Bess. “Dóna molta més vida i molta més profunditat a molts detalls”, va afegir. Yende també va explicar que va créixer en un gueto, i que noies com la Bess eren el pa de cada dia.

La protagonista es mou entre l’Sportin’ Life, un camell que abusa d’ella i que la reté al seu costat oferint-li cocaïna, anomenada “la pols de la felicitat”, i l’entusiasme i la puresa emocional que deixa veure quan s’acosta a Porgy, un home invàlid que no pot satisfer-li el desig però sí oferir-li protecció i esperança. El desenllaç de la història es decanta per la tragèdia i la Bess marxa a una altra ciutat amb el traficant.

“Les veus africanes són molt diferents de les europees: són capaces de transmetre una passió, una joia i una sinceritat que fan que el públic hi connecti immediatament”, va insistir la directora sobre la companyia. A més de l’ambientació, la versió de l’obra també inclou la pronunciació del text en l’accent i l’argot sud-africà. “Aquests petits detalls són importants”, va explicar Tim Murray, el director musical de l’òpera. “La llengua de l’original és molt rica però hem aconseguit que sorgeixi la veu sud-africana”, va subratllar el director, que va recordar també que va viatjar per primera vegada a Sud-àfrica el 2000 i que va quedar sorprès per la força que hi té el cant: “Vaig anar a un funeral, i tothom cantava. Vaig anar a una festa, i tothom cantava. A Sud-àfrica sempre hi ha molt xivarri”.

Coincidint amb Porgy and Bess, el Liceu, amb la col·laboració de Fiapas, l’Obra Social de La Caixa, la Fundació Vodafone i Fundació Once, va presentar la instal·lació d’un bucle magnètic a la sala i altres espais públics del teatre per fer accessibles les òperes i els concerts a les persones sordes i les que tenen problemes d’audició.