Christina Scheppelmann, la nova directora artística del Liceu, va presentar ahir el seu projecte a Barcelona. Des de fa dos anys dirigeix l’Òpera de Masqat, i havia vingut el dia anterior per trobar-se amb la comissió executiva del teatre, que va aprovar per unanimitat el nomenament: s’havia fet públic a principis de juny, vuit mesos després que Joan Matabosch -el seu predecessor- acceptés l’oferta del Teatro Real de Madrid. El seu sou brut serà de 135.000 euros anuals. “Encara no he pogut estudiar detalladament la programació del Liceu dels últims anys per veure què s’ha fet i què hi falta, però puc donar algunes línies del que m’agradaria fer -va explicar-. A grans trets, una de les intencions és innovar programant obres noves de creadors joves, parar més atenció a les òperes del segle XX, tot i que caldrà mantenir l’equilibri amb els muntatges de repertori clàssic”.

Per Scheppelmann, innovació no és sinònim d’escàndol, i ho va deixar clar amb una anècdota: “Fa uns dies, veia un muntatge en què hi havia personatges despullats que practicaven pseudosexe. Dues senyores d’uns 60 anys que seien al meu costat es van mirar i van dir: «I això què significa?» Avui en dia és difícil escandalitzar, i hi ha muntatges que volen ser xocants però avorreixen. El que és important és explicar una història que pugui motivar la gent d’ara”. En aquest sentit, la nova directora artística es va mostrar preocupada per la poca capacitat d’alguns teatres de captar nous públics. “Una bona manera d’estimular que vinguin és fent una programació de qualitat -va dir-. En el cas del Liceu, això vol dir mantenir el projecte artístic que va engegar Joan Matabosch, portant bones veus i bona música, però també creant un Opera Studio que permeti el desenvolupament de joves músics, compositors i llibretistes. Cal estimular el talent perquè l’òpera tingui molts anys de futur, no pot ser que els joves acabin el conservatori i fins que no arribin als 40 anys no puguin estrenar res”.

Buscar solucions creatives

Scheppelmann va recordar que han estat diversos, els motius que l’han tornat a portar a Barcelona. “Vaig venir al Liceu per primera vegada quan tenia 13 o 14 anys, a finals de la dècada dels 70, i llavors ja vaig veure que el teatre tenia un públic molt fidel -va dir-. Després hi ha raons sentimentals: quan el Liceu es va cremar, jo hi estava treballant com a directora artística adjunta al costat d’Albin Hänseroth, però llavors em va arribar una oportunitat extraordinària des de l’Òpera de San Francisco, i me n’hi vaig anar, conscient que podia fracassar”. No va ser el cas. A San Francisco hi va estar fins al 2002, moment en què es va incorporar a l’Òpera de Washington, fins que una dècada més tard va acceptar ser la directora general i artística de l’Òpera de Masqat.

En dues dècades, Scheppelmann ha conegut diversos models de gestió: l’europeu, el nord-americà i el dels països emergents de l’Orient Mitjà. “He treballat en sistemes més o menys rígids, i ara es tracta d’entendre el que tinc aquí -va assegurar-. El Liceu no és tan diferent d’altres teatres. Si cal millorar o canviar alguna cosa ho provaré, però la meva divisa és que si una cosa funciona és millor no intentar arreglar-la”. La nova directora artística va afegir que “les limitacions pressupostàries no han d’impedir que s’estrenin obres de nova creació: cal buscar solucions creatives”. Una de les que va apuntar va ser la de les coproduccions i l’aposta per obres de petit format de creadors joves. “Ara bé, les grans veus les necessitem tots, i el Liceu continuarà treballant en aquest aspecte com ha fet fins ara”, va afegir.