Les òperes Il prigioniero, de Luigi Dallapiccola, i Suor Angelica, de Giacomo Puccini, formen un programa doble que arriba al Liceu el 22 de juny, i del qual es faran cinc funcions fins al 4 de juliol. Totes dues compten amb la direcció escènica de Lluís Pasqual i comparteixen escenari: una estructura metàl·lica inspirada en les escales impossibles d’Escher, que, segons Pasqual, reforça “el malson” que viuen els protagonistes de les dues obres.

Tant Il prigioniero, que té una durada de 50 minuts, com Suor Angelica, de 55 minuts, parlen de “la privació de la llibertat”, de la tortura ideològica i de la crueltat d’un sistema que “alimenta una falsa esperança” que provoca frustració i que condueix cap a la tragèdia. “Són dues òperes que reflecteixen el present. Una parla de les tècniques de tortura psicològica que utilitzen governs i policies, com quan a Guantánamo posaven heavy dotze hores al dia. L’altra és una història de nens robats ”, diu Pasqual.

Dallapiccola va compondre Il prigioniero entre el 1944 i el 1948, a partir del conte La tortura per l’esperança, de Villiers de L’Isle-Adam, i La légende d’Ulenspiegel et de Lamme Goedzak au pays de Flandres et ailleurs, de Charles De Coster. Explica la història d’un home empresonat per Felip II a Saragossa al segle XVI. Puccini va situar l’acció de Suor Angelica en un convent italià del segle XVII, on una princesa és confinada com a càstig per haver tingut una filla sense estar casada. Estrenada el 1918, és la segona part del tríptic que completen Il tabarro (que es farà en versió concert al Liceu el 3 de juliol) i Gianni Schicchi.

El dodecafonisme líric italià

Aquest programa doble “ve de lluny”, diu Pasqual, que a finals del 2007 va dirigir una doble sessió dodecafònica amb Il prigioniero i l’ Oda a Napoleó de Schönberg. El 2011, al Teatro Real de Madrid, Pasqual va canviar l’obra del vienès per la de Puccini, i aquesta és la producció que arriba al Liceu. “El dodecafonisme líric italià és diferent del vienès”, recorda el director musical Edmon Colomer. “Als italians se’ls escapa una napolitana encara que no vulguin”, diu Pasqual, que també fa notar els ecos de Puccini en l’obra de Dallapiccola. El següent repte operístic de Pasqual és una “obra de nova creació” encara sense títol i amb El otro d’Unamuno “com a punt de partida del llibret”.