Els auditoris de Catalunya estan recuperant el temps perdut pel que fa a William Christie i el seu conjunt Les Arts Florissants. El mestre dels Estats

Units (nacionalitzat francès), clavecinista i pare del moviment historicista que ha modificat la interpretació convencional de moltes obres del barroc, especialment del francès, feia dues dècades que no feia música per aquestes terres de la Mediterrània quan fa un parell d’anys el va portar L’Auditori a Barcelona, amb l’oratori Belshazzar de Händel. Ara és el festival Nits de Clàssica de Girona el que recull el relleu per mantenir aquest exponent de l’excel·lència en la interpretació del barroc dins del circuit català. Christie no vindrà aquesta vegada –6 de juliol– amb tot el seu conjunt vocal i instrumental–amb 95.000 euros de pressupost, el festival no es pot permetre grans oratoris i orquestres–, sinó amb una delicatessen en petit format titulada L’air français: un passeig íntim per Versalles.

La de Girona serà la seva única actuació fora de França aquest estiu, juntament amb les del Mariinski, Salzburg i el Royal Albert Hall de Londres. S’està concentrant en la tercera edició del festival que celebra a l’agost als seus jardins de Thiré?

Oh, sí. El festival serà magnífic

aquest any. Hi haurà un cap de setmana amb Rameau, després Les Promenades musicals amb els estudiants de la Juilliard School, i un tercer cap de setmana amb músiques de Versalles al llac...

Músiques de Versalles que també portarà a Girona: Couperin, Lully, Marais, Montéclair,

SECRET DE LA PERMANÈNCIA “M’encanta el que faig i tenim una família magnífica a Les Arts Florissants”

Clérembault...

És un programa que hem fet sovint i que té molt èxit. És una combinació de música vocal i instrumental de gran bellesa i que no s’ha escoltat gaire. És una música molt elegant, sobre l’amor, una especialitat nostra.

Vindran només nou músics comptant-lo a vostè i la soprano Elodie Fonnard i el baix Marc Mauillon.

Serem menys del que ens agradaria, sí. Jo voldria venir a Girona amb tota una orquestra però en els temps que corren això no sempre és possible. Això sí, m’encanta tornar a aquesta

ciutat, on fins ara només he estat com a turista.

Vostè va passar un parell de dècades sense actuar a Catalunya. El cridaven més aviat del Teatro Real, però ara tampoc no té actuacions previstes allà.

Des que va deixar de dirigir-lo Antonio del Moral no hem tornat al Real.

Parli dels seus projectes operístics.

Hemestat a Viena, París i Nova York amb Platée de Rameau; i farem Theodora de Händel a París i Orlando a Zuric...

I té enregistraments a la vista?

Com que tenim ara el nostre propi segell resulta més fàcil. Fa dues setmanes vam gravar Rameau, fem

Händel... i també un àlbum francès.

Vostè va fundar el conjunt vocal i instrumental Les Arts Florissants el 1979. Quin és el seu secret per mantenir tants anys aquesta temprança a l’hora de fer música?

Senzillament, m’agrada el que faig. I també és perquè tenim una família magnífica a Les Arts Florissants. No canviaria

res del que hem construït. Vostè va cap als 70...

Als 69 s’és molt jove sent un músic, especialment si s’és director d’orquestra.c