Més de cent estudiants d’ESO i de batxillerat dirigits pel coreògraf i ballarí Toni Mira compartiran avui l’escenari del Mercat de les Flors amb vuitanta músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) dirigits per Rubén Gimeno. Els estudiants, d’entre 13 i 18 anys, ballaran mentre l’OBC interpreta peces de Rameau, Bach, Milhaud i Adams. “No és només un projecte social, sinó sobretot un projecte artístic. I els nanos entenen que la música clàssica no és avorrida ni és música d’una classe social”, explica el gerent de l’OBC, François Bou, sobre una col·laboració que forma part del projecte educatiu Tot Dansa, impulsat pel Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre i l’Institut Municipal d’Educació.

Els estudiants, que fa nou mesos que desenvolupen el projecte amb Mira i l’OBC, ballaran davant de l’orquestra en un concert al qual només podran accedir com a públic els alumnes i les seves famílies. Però l’orquestra es quedarà dos dies més al Mercat de les Flors per oferir dos concerts oberts a tots els públics amb el mateix programa divendres (20.30 h) i dissabte (18 h). “Són dos projectes en un. Ho aprofitem per treure més suc a l’orquestra”, diu el director de Mercat, Francesc Casadesús. Aquest dos concerts tampoc seran convencionals. “Tindran un format de concert comentat”, diu Casadesús: el periodista David Puerta i el teòric de la dansa Roberto Fratini contextualitzaran les peces musicals simulant una retransmissió radiofònica.

Expressar-se sense vergonya

“El programa del concert és un recorregut per diferents èpoques i estils”, diu Rubén Gimeno. Aquesta varietat, que va del Barroc francès de Jean-Philippe Rameau a la música contemporània de John Adams, ha permès a Mira treballar diferents moviments coreogràfics amb els estudiants que ballaran avui. “A cada música li hem posat el color més adient, però el més important era que els nanos aprenguessin a no tenir vergonya d’expressar-se amb el cos”, explica Mira.

Segons Bou, la miniresidència de l’OBC al Mercat de les Flors respon també “al compromís social de l’orquestra i la complicitat amb les altres estructures culturals de la ciutat”. Per Casadesús és una bona manera d’explorar “possibilitats de diàleg entre públics diferents”: el de la clàssica i el de la dansa.