NOTÍCIA

És la segona composició a cappella del de Riudoms (1931), després de la que va compondre basant-se en Retorn a Catalunya de Josep Carner. “La mateixa persona que em va recomanar aquell text –explica el músic–, em va advertir que podien interessar-me aquests versos titulats Encara, i la paraula em va seduir. En aquests moments en què he perdut les il·lusions des del punt de vista social i polític, aquesta paraula ve a significar que encara es pot produir alguna cosa”. Guinjoan divideix la peça en dues parts: la primera acaba amb “Encara és temps de somiar? Encara” i l’altra amb “Encara és temps de cantar? Encara”. “Li vaig voler treure partit des del punt de vista vocal, perquè el terme es repeteix moltes vegades”.

Peça atonal de vuit minuts, el seu autor –que ara treu un disc amb el Concert de percussió i orquestra (Tritó)– assegura que es tracta d’una música complicada però coherent amb la seva obra. “És un llenguatge atonal però que es pot cantar bé, perquè quan t’allunyes dels sorolls i la fonètica i fas una música de dotze sons normals és molt difícil no acabar imitant algú. I jo encara vull que hi hagi alguna cosa de Guinjoan”.