15/5/2014 |
L’Eric Ericson Kammarkör arriba al Palau amb un sofisticat programa a cappella
“Continuem fidels a l’actitud d’escolta d’un cor de cambra que promovia Eric Ericson”
Per què deu ser que entre els millors cors europeus del moment hi ha tantes formacions sueques: l’Eric Ericson Kammarkör, el cor de la Ràdio Sueca... Per molt que l’actual director del primer, Fredrik Malmberg, s’entossudeixi a enaltir les excel·lències de la tradició coral catalana –“també a Barcelona teniu molt bons cors”, diu per telèfon–, es diria que la del país nòrdic no té parió. A què es deu?
Fredrik Malmberg dirigeix ara el cor que va fundar Eric Ericson“A finals del segle XIX i principis del XX hi va haver un gran moviment estudiantil al voltant del cant coral –explica– i d’altra banda a Suècia tenim un cor a cada església, la qual cosa dóna unes possibilitats infinites de trobar-ne un que estigui al teu nivell. Diuen que la nostra tradició també es deu a l’idioma, però crec que té més a veure amb la mentalitat: ens agrada el consens. I no fa el bon temps que fa a Barcelona”.
Dels 9 milions d’habitants que té Suècia, 600.000 canten en un cor! La qual cosa no necessàriament és un avantatge per als conjunts professionals. “Quan necessitem subsistir econòmicament es fa difícil explicar que som professionals”, diu Malmberg. Actiu en la direcció coral i en la d’orquestra (Simfònica de la Ràdio Sueca, Orquestra del Mariinski...), així com sol·licitat pianista i organista, Fredrik Malmberg va ser designat el 2012 per al prestigiós càrrec de director principal del cor que va fundar el 1945 Eric Ericson, un mestre revolucionari que va influir decisivament en l’educació de les noves generacions de cantants.
Com es planteja Malmberg la continuïtat de la feina d’Ericson, mort el febrer del 2013, als 94 anys? “Ell es caracteritzava per estar obert a tot el que era nou. I en aquest sentit la societat ha canviat i, amb ella, els seus gustos musicals; ja no fem Bach com als vuitanta i també la música contemporània és una altra, de manera que sempre tens un nou enfocament. El que sí que mantenim és l’actitud d’escolta entre els cantants, aquest tractament de cambra. No importa que estiguem cantant Brahms”.
Amb Fest und Gendenksprüche (1888) de Brahms arrenca el concert a cappella d’aquesta nit (20.30 h) en el Palau de la Música, amb un programa representatiu del repertori conreat pel mateix Ericson, de gran dificultat. Serà la primera de les joies corals, que seguirà la trencadora Lux Aeterna de Ligeti (1966), utilitzada per a 2001: una odissea de l’espai, i Friede auf Erden de Schönberg, el seu últim treball abans de passar-se al serialisme. En la segona part del concert sonaran la bonica i moderna Elegi, de Lars Edlund, una de les obres de més envergadura del repertori suec modern i que Eric Ericson feia als setanta, i per acabar, Figure humaine, la cantata de Poulenc i el poeta Paul Éluard. “Tot el concert –conclou Malmberg– condueix als últims moviments d’aquesta peça, que adverteix dels horrors de la guerra però que emana llibertat i esperança”.
M. Chavarría
La Vanguardia