Cerca de notícies

Enquesta

Carlos Álvarez:: Macbeth necessita Verdi

18/3/2004 |

 

El baríton protagonitza al Liceu el muntatge operístic amb Maria Guleghina CÉSAR LÓPEZ ROSELL BARCELONA Carlos Álvarez, una de les veus espanyoles més internacionals de l actual panorama líric, aborda a partir d avui al Liceu el paper del rei Macbeth, en l òpera de Verdi del mateix títol, amb Maria Guleghina donant li rèplica com a Lady Macbeth. La coproducció de l Opéra National de París i el Covent Garden de Londres arriba al teatre de la Rambla amb direcció escènica de Phyllida Lloyd i musical de Bruno Campanella. El baríton malagueny s alterna al coliseu amb el menorquí Joan Pons que, comparteix el protagonisme del segon repartiment amb Susan Neves. Álvarez debuta al Gran Teatre amb el personatge shakespearià, que va interpretar per primera vegada fa només tres setmanes a Sevilla, però amb un muntatge diferent. Aquesta és una obra en què la part vocal s identifica amb el personatge. El problema és passar d una visió escènica a l altra. El Macbeth de Sevilla era més pusil.lànime, per la seva dependència d aquella lady . El del Liceu és molt més decidit, amb canvis d actitud més marcats i que obliguen a un esforç actoral més gran. Lloyd ofereix una versió poètica i plena de simbolismes que contrasta amb la duresa de l obra. Els quatre actes de l òpera mostren la força dramàtica d aquesta tragèdia amb els dos personatges enfrontats. Álvarez creu que Macbeth necessitava Verdi per convertir lo en gran espectacle operístic: L autor va aconseguir que una tragèdia lineal i amb poques històries paral.leles al seu voltant arribés al públic de manera musicalment molt descriptiva. Verdi va aconseguir que els sentiments i les actituds dels dos personatges centrals prenguessin una rellevància superior a l obra teatral. El baríton es posa en guàrdia quan se li planteja el tema de les adaptacions. Per situar una obra com aquesta en el present, fa falta realitzar una lectura molt rigorosa i tenir en compte que una òpera ha d estar al servei de les veus. El cantant es refereix al cas de la soprano Deborah Voigt rebutjada per representar Ariadna auf Naxos , de Strauss, al Covent Garden per excés de pes. Si un teatre contracta un intèrpret per fer un paper perquè el considera idoni ha d assumir la seva responsabilitat. No pot ser que l opinió del director d escena estigui per sobre de la del director musical o la del teatre. Un cantant té una veu i unes característiques físiques que s han d acceptar, i si no es busca una concepció més abstracta del personatge per solucionar el problema. CARMEN SENSE ARTIFICIS També es manté ferm a l hora de valorar el marc en què ha de transcórrer l òpera. És el cas de la Carmen que s oferirà en diversos espais a l aire lliure de Sevilla. Si es presentés com un espectacle basat en l òpera de Bizet, ho acceptaria, però crec que no se li fa cap favor a aquest art traient lo dels seus camins i havent de salvar problemes de so amb artificis elèctrics. Respecto els artistes que participen en el muntatge, però el públic veurà més una pel.lícula que una òpera. I, a més, amb 15 milions d euros es podria muntar una temporada capaç de col.locar de veritat Sevilla com a referent líric europeu. Després de triomfar amb Otel.lo , i amb Rigoletto i La traviata en la seva agenda actual, el baríton apareix ara mateix com el gran intèrpret de Verdi del món operístic. He de reconèixer que les meves capacitats s adapten molt bé a l univers verdià, però els meus reptes van més enllà. No obstant, entre els seus projectes figuren dos Verdi més: Un ballo in maschera i Simon Boccanegra , al Met de Nova York, a més d Ildegonda d Emilio Arrieta al Real de Madrid, Cleopatra de Massenet, que cantarà a l octubre al Liceu amb Montserrat Caballé, i una Andrea Chenier de Giordano, al Japó. L artista mostra la seva alegria d estar amb Joan Pons al Liceu, encara que no coincideixin en escena. Pons ha sigut el meu referent en l òpera. Quan ens vam conèixer, el 1991, durant una gravació d El gato montés , em va dir una cosa que no oblidaré: En el futur tu i jo podrem interpretar les mateixes obres, però no coincidirem un mateix dia a l escenari . I així ha sigut.

El Periódico