Cerca de notícies

Enquesta

Pavarotti s'acomiada de l'òpera a Nova York

15/3/2004 |

 

El tenor anuncia que dissabte va oferir al Metropolitan la seva última actuació.

"Crec que ha arribat el moment". Luciano Pavarotti, un dels millors i més populars tenors de la història, va anunciar dissabte a Nova York que s'acomiadava de l'òpera després de quatre dècades de carrera. I la Tosca que havia de ser la seva última actuació al Metropolitan Opera House, on va debutar el 1968, va ser l'adéu als escenaris del bel canto d'un dels homes que més els han enriquit.
L'estat físic de Pavarotti, amb problemes als genolls i als malucs i un sobrepès preocupant, s'ha deteriorat en els últims anys. L'home que va canviar les assegurances per l'art de la seva veu pràcticament s'estava immòbil a l'escenari i en les seves escasses actuacions apareixia, cada cop més, assegut i buscant els vasos d'aigua amagats entre l'atrezzo.
Un altre problema per al tenor italià de 68 anys és el deteriorament, apuntat pels crítics, de la seva joia més valuosa: la seva capacitat vocal. "En els últims anys hi ha hagut actuacions molt bones --d'un nivell que ja els agradaria a altres tenors-- però, tot i així, no eren excepcionals", va admetre Pavarotti divendres en l'entrevista amb Associated Press, en què va avançar l'adéu que abans havia fixat per al 12 d'octubre del 2005, el seu 70è aniversari.
És cert que hi ha dies que arriba a aquell nivell màgic que l'ha convertit en llegenda. Un d'aquests va ser dimecres, en la primera de les seves tres últimes Tosca al Met. "Quan em sento en actuacions com aquesta em dic: '¿per què ho deixes?' I la resposta és: perquè hauria d'estar més lleuger de pes i ser capaç de ser àgil a l'escenari", va analitzar. També és cert que ha deixat una porta oberta a l'esperança, però ell mateix confessa que hauria de passar alguna cosa sobrenatural per obrir-la. "En un dia, en un any, si sóc capaç de córrer a l'escenari, potser no em retiraré. ¿Qui sap? Els miracles poden passar".

UN LLEGAT POPULAR
De moment, al Met, dissabte passat, es va viure el comiat amb intensitat. L'ovació final del públic, dret, es va allargar 11 minuts, un adequat colofó per a un home que havia aparegut en aquell escenari en 378 ocasions més. A La Scala de Milà hi ha actuat 140 vegades, i a la London Royal Opera, 100.
Per a la història queden els seus inicis, el seu brillant creixement, els recitals a frec de la perfecció i, el millor, la conquista. I centenars de discos, incloent-hi els de les actuacions com un dels tres tenors, l'aventura en què, amb Plácido Domingo i Josep Carreras, va intentar popularitzar un art no sempre popular.

Idoya Noain
El Periódico