Cerca de notícies

Enquesta

Viena homenatja el patriarca dels Strauss en el seu bicentenari

15/3/2004 |

 

Conferències i exposicions recorden el pare del rei dels valsos.

Johann Strauss pare, compositor de peces tan populars com la Marxa Radetzky, no només va ser el patriarca d'una família de genis --tot i que el seu fill Johann, autor d'El Danubi blau, el va superar en importància-- sinó també el pioner de la indústria musical i un home de negocis amb dots extraordinaris, segons recorda Viena en el bicentenari del seu naixement.
Alegria és el que vull és el títol d'un vals de Strauss que reflecteix a la perfecció la il.lusió amb què la seva ciutat natal, Viena, l'homenatja. El programa és ampli, inclou un simposi internacional, conferències i una exposició a l'ajuntament, en què se'l caracteritza com a "inventor de la indústria de la música".
Una delegació del municipi de Viena va retre ahir tribut al patriarca de la família Strauss a la seva tomba, al cementiri central de Viena, i ahir a la nit es va celebrar un concert a l'Associació d'Amics de la Música, comentat per Eduard Strauss, descendent de la dinastia.
L'exposició, que es podrà veure fins al 21 de maig, mostra la vida i l'obra del músic a partir d'aquarel.les, litografies i partitures originals, de les quals es desprèn una innovadora estratègia de comercialització que va començar a la dècada dels anys 20 del segle XIX.

MARCA COMERCIAL
El fundador de la dinastia musical va aconseguir que el seu nom es convertís en una marca comercial de màxima qualitat des de molt jove, i va organitzar la seva pròpia publicitat. La primavera del 1827, als 23 anys, Johann Strauss va arribar a ser empresari independent i, des d'aleshores, en cooperació amb la seva editorial Haslinger, va publicar valuoses litografies que servien d'anunci o de primera pàgina a les partitures dels seus valsos.
La seva pròpia imatge es va fer també molt popular en nombrosos retrats on se'l representava amb el seu violí. Eren escenes de ball en locals coneguts, Strauss apareixia envoltat per l'orquestra, amb un públic en què es distingien personatges coneguts del moment.
En els anys de la restauració política que van precedir la revolució del 1848, la bona societat vienesa es delectava amb les obres creades especialment per als locals de moda on Strauss pare solia dedicar el seu vals més recent.
El músic va ser conegut per la seva gran facilitat per a la composició. Així va crear molts valsos d'encàrrec pràcticament el mateix dia de la seva estrena, i per aquest motiu l'orquestra els havia d'interpretar sense haver vist abans la partitura.
La col.laboració entre el compositor, els seus músics, els propietaris de sales de ball i l'editorial que publicava les partitures es va arribar a consolidar a través de contractes, una cosa totalment nova en aquella època.
Així, per exemple, l'empresari del Cafè Sperl va firmar amb Strauss un contracte per tres anys, cosa que va garantir al compositor la possibilitat de presentar les seves obres i de cobrar ingressos segurs, a què contribuïen unes entrades que no eren gens barates en locals de gran capacitat. Les sales de ball podien reunir fins a 3.000 espectadors.
Les estrenes es propagaven amb gran rapidesa gràcies a les còpies il.legals, distribuïdes en part per Franz Flascher, membre de l'orquestra de Strauss, que més tard es va independitzar i el 1843 va ser denunciat pel compositor i el seu editor.
El protagonista de les diversions vieneses va morir de sobte als 45 anys, després de contraure l'escarlatina, que li va encomanar una de les filles que va tenir amb la seva segona dona. Poc després, els fills del seu primer matrimoni, amb Anna Streim, Johann, Eduard i Josef, van prendre el testimoni del seu pare i es van convertir en les noves estrelles de la vida musical vienesa, i van obtenir encara més notorietat que el seu pare. La paradoxa és que aquest els havia prohibit aprendre música.

El Periódico