El món de l'òpera ha perdut al belga Gerard Mortier, el seu gran i polèmic innovador, que ha mort aquesta nit al seu domicili de Brussel·les als 70 anys a conseqüència d'un càncer de pàncrees que se li va detectar l'estiu passat, quan ocupava la direcció artística del Teatro Real de Madrid.

Mortier (Gant, 1943) va estar acompanyat des del principi per la controvèrsia i tenia clar que el seu paper al capdavant de les institucions musicals que va dirigir al llarg de la seva carrera va ser obrir els horitzons musicals del públic, fent-li reflexionar, sacsejant-lo.

“Diuen que m'agrada provocar, però el que m'agrada és agitar, i veig molta gent contenta. L'única cosa dolenta per al teatre és la indiferència”, assegurava Mortier fa un any i mig.

Brussel·les, París, Salzburg i Madrid, els escenaris operístics que va dirigir, han recordat aquest diumenge la figura Mortier.

Mortier va arribar al Real el 2010 amb la intenció de convertir el coliseu madrileny en “un laboratori de l'òpera del segle XXI”. Durant aquesta tasca va suscitar polèmiques i també va rebre reconeixements, fins que va ser substituït al setembre per Joan Matabosch. Aquesta decisió que va fer que el director belga carregués contra els responsables culturals, encara que posteriorment va fer les paus amb l'anunci que tots dos gestionarien l'actual temporada.

El passat 17 febrer, Mortier va voler acomiadar-se públicament del Teatro Real a través d'un correu electrònic enviat al president del seu patronat, Gregorio Marañón, en que desitjava “el millor” al seu substitut.

Matabosch ha lamentat avui la defunció del seu predecessor, a qui ha qualificat com “una de les grans figures de l'òpera a nivell internacional”. En concret, ha lloat la seva contribució fonamental a la renovació de l'òpera en les últimes dècades.

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona s'ha afegit al dol per Mortier. El president del Patronat del Liceu, Joaquim Molins, ha destacat el paper del director belga per “la seva voluntat de renovació del llenguatge de l'òpera i de la recuperació dels repertoris contemporanis”.

“Mortier va voler donar un valor transcendental a l'escenificació dins de l'òpera i ha contribuït a la incorporació del segle XX al repertori dels teatres, amb l'afany de situar-los a l'altura dels segles anteriors”.

Molins ha lloat a més la voluntat de Mortier d'acostar l'òpera a nous públics i fer-la accessible a col·lectius com els joves.

També el Festival de Salzburg, a través de la seva presidenta, Helga Rabl-Stadler, ha destacat avui la feina realitzada pel belga durant la dècada en què va estar al capdavant d'aquesta institució ( 1991-2001,): “Era meravellós treballar amb ell, quan amb competència i passió realitzava programes que abans semblaven irrealitzables”. Això no obstant, ha admès que “era difícil treballar amb ell, quan les seves ganes de provocar ferien a companys i artistes”.

El govern federal belga ha assegurat que el país perd una personalitat “visionària” i un de “els noms més grans del món de l'opera”.

De la seva banda, la ministra francesa de Cultura, Aurélie Filippetti, ha retut un homenatge a Mortier, que va estar al capdavant de l'Òpera de París entre el 2004 i 2009, al que ha qualificat de “gran figura de l'art líric”.

Les exèquies del director es celebraran en la més estricta intimitat, però són vàries les institucions que va dirigir que ja li preparen homenatges.

L'Òpera de París ha anunciat que li dedicarà la reedició de la seva Tristà i Isolda a partir del proper dia 8. Al seu torn, el Teatro Real de Madrid està pensent un acte d'homenatge “en el qual els joves tindran una presència destacada, recollint la seva herència com a gran impulsor de l'òpera com a art obert al nostre temps i als nous públics”.

Així mateix, el Teatre Real de la Monnaie de Brussel·les organitzarà un homenatge al qui va ser el seu director durant deu anys, i li dedicarà a més l'adaptació d'Au monde (Al món), de l'autor i director de teatre francès Joël Pommerat.