7/3/2014 |
Sondra Radvanovski protagonitza sis de les 15 funcions d’aquest popular Puccini
DIRECCIÓ CATALANA Paco Azorín incorpora al muntatge propostes personals dels artistes PROTAGONISME MUSICAL Paolo Carignani agafa la batuta mentre el tenor Riccardo Massi cancel·la tres funcions
“És molt difícil fer un muntatge de Tosca, perquè forma part d’aquests quatre o cinc títols estrella que el públic coneix de dalt a baix i dels que fins i tot té una idea de com haurien de ser”, afirma l’escenògraf i director d’escena català Paco Azorín. “Jo la respecto escrupolosament, no faig un muntatge de transgressió encara que sí de progressió, ja que així com en el primer acte són imprescindibles elements que introdueix Puccini perquè s’entengui l’obra (la chiave, la madonna, l’acqua benedetta...), a partir del segon acte podem endinsar-nos en un territori més teatral, menys realista, més fosc, expressionista, i portar l’obra en el tercer acte a un territori simbòlic. Tosca a la fi parla de l’amor i la llibertat”. Així resumeix Azorín l’aposta escènica i escenogràfica, un procés de pèrdua de l’anècdota que converteix al final el relat de Tosca en quelcom poètic i universal.
JORDI ROVIRALTA El baríton Ambrogio Maestri, en el paper del policía Scarpia, amb la soprano Sondra Radvanovski, en el de la cantant Floria ToscaDesprés de brindar-se com a escenògraf en més de 150 treballs teatrals de gent com Lluís Pasqual, Azorín s’ha llançat recentment a dirigir per si mateix: va dur al Grec del 2010 l’òpera Amb els peus a la lluna d’Antoni Parera Fons i aquest any ha dirigit Mario Gas a Julio César. Ara firma per primera vegada una regia per al Liceu, la d’aquest clàssic de Puccini amb llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa sobre la persecució per part del nou capo de la policia romana (Scarpia) sobre el pintor Mario Cavaradossi i la seva amant, la cantant Floria Tosca. Tot això en el context vuitcentista de les invasions napoleòniques i del poder secular.
Aquest thriller operístic que conserva encara tota la força dramàtica arriba avui al Liceu, on romandrà fins al dia 25. En total, quinze funcions d’una coproducció del Liceu i la Maestranza de Sevilla, que dirigeix musicalment el milanès Paolo Carignani i que incorpora un notable primer repartiment, amb la soprano Sondra Radvanovski com a Tosca i el baríton Ambrogio Maestri (imponent a Falstaff i com Dulcamara de L’elisir d’amore) en el paper del baró Scarpia. No obstant això, el tenor Riccardo Massi ha caigut del cartell per prescripció mèdica: no podrà cantar almenys fins a la funció del dia 17, amb la qual cosa podria reaparèixer també el 20 i el 23.
El teatre va anunciar ahir que Jorge de León –Cavaradossi en el tercer repartiment amb Fiorenza Cedolins i Vittorio Vitelli– assumirà les tres primeres funcions de Massi, sent substituït al seu torn per José Ferrero. Alfred Kim, per la seva part, cantarà tal com estava previst aquest cèlebre paper amb àries com la famosa E lucevan le stelle els dies 13, 18, 21 i 25, al costat de Martina Serafin i Scott Hendricks.
“Aquest és un dels meus papers favorits –comentava la Radvanovski–, cada moment, cada nota de Tosca té un significat dramàtic, i el mestre musical i d’escena m’ajuden a trobar-los. És important que cada intèrpret hi pugui aportar el seu segell, que el públic pugui veure Tosca i Sondra alhora”.
La soprano nord-americana, un valor segur del Metropolitan de Nova York, comença a fidelitzar-se al Liceu: va fer Aïda fa un parell d’estius i la pròxima temporada cantarà Norma.
Azorín assegura, en aquest sentit, que ha “convidat els cantants a fer allò que sempre havien volgut fer amb Tosca i ningú no els havia permès, encara que aquesta és –insisteix– una producció convencional. He reivindicat molt la personalitat de cada elenc i, de fet, no repetim l’esquema: cada soprano canta Vissi d’arte en un lloc diferent de l’escenari, per exemple”. Paolo Carignani a la batuta secunda aquesta idea: “No dirigeixo els tres repartiments de la mateixa manera, haig de posar els cantants en condicions de donar el millor, igual que un entrenador de futbol”.
Quin tipus de peticions se’ls ha acceptat als cantants? Per posar un exemple, sàpiguen que Radvanovski apostava per donar a Scarpia els tres minuts de llit que aquest li exigeix durant tota l’òpera, però concedir-los-hi una vegada l’hagués mort. “Una imatge molt potent”, conclou Azorín.
Maricel Chavarría
La Vanguardia