6/3/2014 |
Setè round de Grigori Sokolov al cicle de piano de Palau 100. Els sis anteriors ja va convèncer per KO tècnic el públic i la crítica, que el considera un dels millors pianistes de l’escena actual. La seva claredat formal, l’ordenació interpretativa i aquesta especial personalitat que el fa incomparable –fins i tot dins de la mateixa escola russa– l’han convertit en el pianista de culte que és. Així com els seus prodigis tècnics i una desbordant sensibilitat i imaginació que el fan posseïdor d’una paleta infinita de colors i una gran varietat de sonoritats. És el món Sokolov, i inclou des de partitures del segle XII fins a compositors del XX.
Des de gener i fins a l’agost d’aquest any aborda la Sonata núm. 3, op. 58 que Chopin va compondre el 1844, marcat encara per la mort del pare i per la relació de tensa calma amb George Sand: un Chopin que malgrat estar malalt apel·la a l’optimisme i la vitalitat. Sokolov completa el programa amb deu de les 58 masurques que va arribar a compondre el músic polonès.
Nascut a Sant Petersburg (llavors Leningrad) el 1950, Sokolov va començar els estudis de piano als cinc anys, i als setze, després de guanyar el concurs Txaikovski de Moscou, ja arrencava una gran carrera internacional. Des d’aquell primer recital a Leningrad amb dotze anys, Sokolov ha sorprès tothom una vegada i una altra, amb un vast repertori i aquesta gran força musical, gairebé física, que el caracteritza. L’ús subtil del pedal i la seva digitalització li permeten trobar una immensa varietat de sons, que juntament amb una llibertat rítmica i l’elasticitat en la frase el fan un pianista sense parió. “A les seves mans, fins i tot la peça més familiar pot ser redescoberta”, es pot llegir a la biografia del seu web, probablement dels pocs on no s’exagera.
Maricel Chavarría
La Vanguardia