NOTÍCIA

L'escriptor barceloní, ahir al Palau de la Música Catalana Foto: JUANMA RAMOS.

Quan es diu el seu nom tothom pensa en llibres, en cap cas en partitures, però Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964), com va recordar ahir al Palau de la Música, va ser músic abans que escriptor. Animat per l'Orquestra Simfònica del Vallès, l'autor de L'ombra del vent estrenarà a l'abril una suite anomenada com la seva novel·la més coneguda, integrada a partir d'algunes peces que ha compost al llarg dels anys entorn de la seva obra literària i arranjada pel pianista Gregori Ferrer. Atès que els dies de l'estrena (el 4 d'abril a Sabadell i l'endemà al Palau) Zafón serà a Los Angeles treballant en la seva última novel·la, l'escriptor va aprofitar ahir la seva visita a la ciutat per revelar els detalls d'aquesta suite. “Escriure música em serveix per entrar en les històries i els personatges dels meus llibres per la porta del darrere”, va admetre. “Aixecar-se de la taula d'estudi i anar cap al piano és una escapada agradable; pensar en termes musicals és de gran ajuda per escriure.”

Zafón, melòman reconegut a qui agrada de tot “menys el heavy metal i el cante jondo”, mai no ha volgut que aquestes músiques anessin enlloc, però en una ocasió les seves composicions van acabar, mig de rebot, en un audiollibre i, a partir d'aquí, va créixer l'interès. “Mai no vaig tenir formació acadèmica, la qual cosa és una de les grans frustracions de la meva vida. Amb dotze anys, però, em comprava tractats d'orquestració i passava l'estona buscant pianos en cases d'amics.”

Amb peces per a piano, orquestra i secció gran de corda, Zafón espera ara que li gravin el concert de l'OSV. “La meva música, potser perquè mai no m'hi he hagut de guanyar la vida, crec que ha mantingut sempre la puresa i la innocència.”