NOTÍCIA

Una orquestra és una feina delicada, de fons, d’anys, i malgrat la seva joventut, aquesta GiOrquestra va mostrar traça en una obra complexa com la Simfonia pastoral, amb bona base perquè, esperem, pugui aprofundir en la seva tasca. El director va fer una feina correcta i acadèmica per a la bona consecució de la sessió que va incloure com a propina el potent Vals de Xostakóvitx. Molts es preguntaven a la sortida sobre la viabilitat d’aquests projectes. Si se’m permet una reflexió, l’experiència em recorda que el territori espanyol ha florit en l’últim quart de segle en aquest sentit de crear orquestres, gairebé com en el capítol carreteres. Però els peatges continuen pujant, perquè es fa difícil mantenir-les, i n’hi ha que no porten a bon port. Són com els ponts de Calatrava. Als anys noranta, l’experiència a Granada, amb una orquestra que Josep Pons va portar a un alt grau de qualitat, va fer que diverses ciutats en volguessin una, d’orquestra. Així va ser a Còrdova i fins i tot a Sevilla, que no van passar mai de la mitjania, però els alcaldes aviat es van veure sense diners i la Junta va haver d’assumir el sensible cost. Organismes meritoris però creats sense planificació regional i que ara que disposem d’una generació de bons músics no els poden incorporar perquè les places estan cobertes amb l’emigració europea d’aleshores.