Cerca de notícies

Enquesta

Els dimarts fan ‘Clàssica a la Reial Acadèmia’

25/1/2014 |

 

 

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi ofereix cada dimarts un concert, dins del cicle “Clàssica a la Reial Acadèmia”. Dimarts 21 de gener assistíem al 47è concert, un recital de cançó que va anar a càrrec de Susanna Crespo (soprano) i Jaume Torrent (guitarra).

 

Els retrats a les parets del Saló d’Actes, les escultures a l’abast de la mà, la proximitat dels intèrprets, tot ens convidava a imaginar-nos en una vetllada a finals del segle XVIII o començaments del XIX, escoltant la mateixa música que s’hi podia escoltar llavors, perquè la primera part del recital estava formada per obres de Martin i Soler, Mozart i Sor.

Susanna Crespo va presentar les quatre Ariette de Vicent Martin i Soler com a cançons domèstiques i tot seguit es va corregir i va dir cambrístiques. Tots dos adjectius són, al meu parer, adequats, perquè domèstic descriu molt bé aquest tipus de cançó clàssica, elegant i amable, pensada per cantar en reunions privades. Les soprano les va començar a cantar amb la veu encara una mica freda però va fer una bonica versió de la darrera, La costanza.

A continuació venia una altra mostra de música per cantar a casa, les transcripcions d’àries populars, tan habituals a l’època; en aquest cas es tractava de les dues àries de Zerlina a l’òpera Don Giovanni de Mozart. Tot i la intenció que hi va posar la soprano, va ser la interpretació de Jaume Torrent la qui es va destacar amb l’elaborat arranjament per a guitarra de Ferran Sor.

Acabàvem aquesta estada a un saló de fa 200 anys amb un altre tipus de cançó domèstica, quatre Seguidillas de Sor, amb textos populars i sorneguers allunyats de l’ambient un punt  sofisticat de les Ariette de Martin i Soler, però amb un acompanyament ric i variat; el seu encant i les interpretacions de Susanna Crespo i Jaume Torrent van fer que les Seguidillas es convertissin en la perla d’aquesta primera part, i si bé la soprano va tenir algun problema amb Las mujeres y las cuerdas també és cert que va tenir el detall d’oferir-la com a bis en acabar el recital i llavors sí, la seva interpretació va estar a l’alçada de la resta. Un grup de cançons deliciós.

A la segona part del recital vam tenir ocasió d’escoltar una obra contemporània, vuit de les deu cançons del cicle Per a una sola veu, a partir de poemes de Carles Riba, del propi Jaume Torrent, cançons molt variades i exigents per a tots dos intèrprets. Una primera audició no és ni molt menys suficient per apreciar com cal una obra, però quan aquesta primera audició t’atrapa i et fa venir ganes de tornar-hi és molt bon senyal; precioses cançons, per exemple, Per tres esclats.., Reconciliació i Per amunt la brancada, que haguéssim pogut assaborir millor, tot s’ha de dir, si haguéssim disposat dels complexos poemes de Riba.

Sílvia Pujalte
Núvol