“El miracle mediterrani.” Així definiria el director japonès Kazushi Ono la impressió que li va fer l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya arran del primer contacte. Va ser el maig del 2012 i ja aleshores va intuir que aquella primera col·laboració tindria continuïtat. Efectivament, dos anys després es presenta com el nou director de l'OBC, un càrrec que assumirà el setembre del 2015 en substitució de l'actual titular, Pablo González, que acaba el contracte el juny del mateix any.

Però la relació amb Barcelona ve de lluny, quan fa dotze anys va portar l'òpera Wintermärchen, de Philippe Boesmans, en la visita que el teatre de La Monnaie va fer a Barcelona. “Ja aleshores, després de veure que les set representacions programades estaven plenes i que el públic era creatiu i atent, vaig pensar: «Aquí és on m'agradaria treballar.»” Però anant més enrere encara, Ono va evocar quan, de petit, al Japó, va veure a la televisió la representació de Pau Casals a l'ONU, i aquella visió “impactant” va ser “la seva primera experiència amb la cultura catalana”.

Justament aquest coneixement de la realitat del país era un dels requisits establerts per l'Auditori a l'hora de triar nou director. “Fa vint anys que és a Europa i onze que viu a Brussel·les, on ha pogut conèixer una realitat semblant a la catalana pel que fa a la diversitat lingüística i cultural”, argumentava ahir François Bou, gerent de l'OBC, durant la presentació del director.

Feia anys que Bou anava al darrere d'Ono, amb qui assegura que té una relació privilegiada i una molt bona sintonia: “Vaig veure com va transformar l'orquestra de La Monnaie, que era mediocre i provinciana i ara és molt respectada, i després va fer el mateix amb la de Lió.”

Convençut que l'OBC “té potencial per jugar a primera divisió”, Bou destaca que Ono “té l'autoritat d'un director madur amb experiència, un repertori ample i el reconeixement i respecte internacionals”. Fins ara s'ha especialitzat en òpera dirigint des de la temporada 2008/09 l'òpera de Lió i prèviament, des del 2002, l'òpera de La Monnaie de Brussel·les, però ara vol dedicar-se més a la música simfònica, que tanmateix també coneix per haver dirigit la Filharmonia de Tòquio i l'Orquestra Metropolitana de Tòquio, a banda d'haver estat convidat a dirigir orquestres de relleu internacional com ara la Filharmònica de Londres i la de Ràdio França. Amb tot, aquest professional que ha dirigit totes les òperes de Wagner va dir que li agradaria continuar vinculat al món de la lírica i va anunciar que li faria il·lusió anar a tocar amb l'OBC al Liceu, i continuar així l'actual col·laboració entre les dues entitats.

Un altre dels objectius que s'ha fixat el director nipó (a banda d'aprendre català) és conèixer i programar el repertori musical del país –Montsalvatge, Granados, Gerhard i Benet Casablancas–, i “presentar l'orquestra a diversos països, incloent-hi el Japó”. Anar de gira i fer-se conèixer a l'estranger és una de les reivindicacions més antigues i constants dels músics de l'orquestra. En aquest sentit, Joaquim Garrigosa, director de l'Auditori, va apuntar que la decisió de contractar Ono és “fruit d'un consens entre totes les parts implicades”, és a dir, els músics, la comissió artística de l'Auditori i els membres del consell rector.

El contracte de Kazushi Ono és de cinc anys (3+2) i el sou se situa “en la línia dels preus de mercat”, va puntualitzar Bou. Concretament, cobrarà 22.000 euros per programa (és a dir, per tres concerts). El primer any està previst que en faci cinc i els quatre anys següents, deu. A partir del tercer any, però, en cobrarà 25.000 i els dos últims, 28.000. Pel que fa a la seva implicació en la programació artística, Bou explica que serà “orientativa” i es dissenyarà amb l'objectiu d'afavorir “el creixement de l'OBC”. A més, a partir de la temporada 2015/16, Kazushi Ono serà també director titular de l'Orquestra Simfònica Metropolitana de Tòquio, un càrrec que, segons assegura Bou, podrà compaginar amb la direcció de l'OBC.

“El fitxatge d'Ono significa ambició perquè l'OBC és l'element de referència de la nostra vida cultural des del punt de vista musical”, va dir ahir Ferran Mascarell, conseller de Cultura. “També està lligat al reconeixement a parts iguals del repertori internacional i propi, és a dir, a la universalitat.”