El mestre japonès Kazushi Ono (Tòquio, 1960) agafarà les regnes de l'OBC a partir del 2015. Avui serà presentat oficialment. Els que no coneguin el prestigiós músic tenen ocasió de fer-ho aquest cap de setmana -divendres, dissabte i diumenge-, ja que dirigirà la formació catalana a L'Auditori amb un programa que oscil·la entre Orient i Occident, que combina la famosa Simfonia Alpina, de Richard Strauss, amb una obra del nipó Toru Takemitsu, November steps.

Kazushi Ono és el segon mestre japonès que assumeix la titularitat de l'OBC després d'Eiji Oue (Hiroshima, 1957), que la va dirigir del 2006 al 2010 i va ser molt estimat pel públic i els músics de l'orquestra. Ono substituirà l'actual titular, Pablo González (Oviedo, 1975), que va entrar la temporada 2010-11 amb un contracte per cinc anys que no renovarà.

El nou fitxatge de l'OBC és una batuta respectada i versàtil amb una dilatada experiència. La carrera d'Ono ha estat lligada als teatres d'òpera. Va agafar el relleu d'Antonio Pappano a La Monnaie de Brussel·les. Allà va treballar entre el 2002 i el 2008 per després passar a l'Òpera de Lió com a director musical, on aquest any acaba el seu contracte, fet que li deixa via lliure per concentrar-se en l'OBC. La seva titularitat a la Simfònica Metropolitana de Tòquio, amb un compromís fins a abril del 2015, tampoc serà un impediment.

BON RECORD/ El públic de Barcelona ja el coneix perquè va dirigir l'òpera de Philippe Boesmans Wintermärchen al Liceu, la temporada 2003-2004. Va debutar a l'Auditori el maig del 2012, on va deixar un bon record -va ser llargament aplaudit- després d'interpretar l'Idil·li de Sigfrid, de Wagner; Jeux, de Debussy, i Schéhérezade, de Rimski-Kórsakov.

Curiós i amant d'estrenar peces noves, Ono compta amb un ampli repertori. Entre els seus discos figuren peces des de compositores contemporànies, com Gubaidulina i Chim, passant per Britten, Turnage, Rihm fins a Xostakóvitx, Mahler i Strauss. Va guanyar un Grammy el 2012 amb Diva Divo, un disc de la mezzo-soprano Joyce DiDonato amb l'Orquestra de Lió. Entre els seus últims devedés destaca una producció doble del Festival de Glyndebourne, amb la Filharmònica de Londres de Ravel que inclou L'heure espagnole i L'enfant et les sortilèges.

Fill d'un enginyer electrònic i una mestra en la tradició oriental de servir el te, Ono va créixer entre dos mons. Va aprendre a tocar el piano quan era petit però sempre va somiar portar la batuta. Guanyar el primer premi del Concurs de Direcció Arturo Toscanini el 1987 va contribuir a fer que molts es fixessin en ell. Als anys 90 va alternar la feina com a director principal de la Filharmònica de Tòquio i la de Zagreb.

Des que va començar a destacar a Europa a l'Òpera de Munic amb Wolfgang Sawallisch, Ono ha treballat amb grans orquestres com la Filharmònica d'Israel i les Simfòniques de Birmingham i de Boston, i el Maggio Musicale Fiorentino.

Entre les seves influències sol citar el seu compatriota Seiji Ozawa, així com Bruno Walter, Otto Klemperer i Herbert von Karajan.