A les 8.30 h del matí va morir ahir als 80 anys a Bolonya qui era potser el director d'orquestra més excels del panorama actual. La seva batuta, inconfusible, sabia extreure el més gran refinament de les partitures que defensava i aconseguia sempre unes versions de referència. Catalunya Música, en saber la notícia, va tenir el bon gust d'oferir un enregistrament en directe d'una de les seves actuacions al festival de Lucerna de l'estiu passat. Hem pogut sentir, com a comiat, una Heroica de Beethoven.
Fill de Michelangelo Abbado, que el 1942 va formar una orquestra de corda que havia vingut sovint a tocar a Barcelona, era el tercer de quatre germans. Format pel seu pare i Calo Maria Giulini, al conservatori de Milà, va continuar els seus estudis de direcció orquestral a Viena amb Hans Swarowsky., Als Estats Units va guanyar dos prestigiosos premis de direcció que li van permetre ser assistent de Leonard Bernstein. Apadrinat per Karajan, va debutar el 1965 en el Festival de Salzburg amb la Segona Simfonia de Mahler. Va esdevenir titular de la Scala de Milà i va tenir la iniciativa de formar l'Orquesta della Scala per oferir concerts simfònics. Després de divuit anys va ser nomenat el 1986 director de l'òpera estatal de Viena. Li van fer la proposta de dirigir la Filharmònica de Berlín i, després d'un període de dubte, va acceptar i va compaginar un temps les dues funcions. Per manifestacions pròpies, va esmentar problemes de salut, l'any 1991, per renunciar al càrrec de Viena. I el 2002 ho va fer pels mateixos motius en el conjunt berlinès. Va compaginar encara la malaltia i un ritme més lent de treball, i qui subscriu encara el va poder sentir fa uns anys dirigint un meravellós Don Giovanni, en el festival d'Ais de Provença, en què va cedir més de la meitat de funcions al llavors molt jove Daniel Harding. Una allau d'enregistraments ens permetrà encara continuar gaudint de la seva excepcional musicalitat.