Cerca de notícies

Enquesta

Gérard Mortier: "L'òpera és un dels últims llocs on viure grans emocions"

10/3/2004 |

 

El gestor belga pren a partir de la temporada 2004-05 les regnes de l'Òpera Nacional de París.

Per Mortier, cap concessió als cantants, perquè "són ells els que s'han d'adaptar a la gran maquinària d'una producció"

En la presentació de la seva primera temporada, el nou director de l'Òpera de París defensa, al mateix temps, el "respecte a la tradició" i el "camp lliure" per la modernitat.

Res de completament nou, perquè "no hi havia temps suficient" i perquè "no sempre cal presentar coses noves"; Mozart, perquè "és un punt de referència imprescindible"; cap concessió als cantants, perquè "són ells els que s'han d'adaptar a la gran maquinària d'una producció". Són algunes de les principals premisses del nou director de l'Òpera de París, Gérard Mortier. Ahir va presentar a la premsa la seva primera temporada, amb vint òperes (nou de les quals són noves produccions), set concerts simfònics i onze ballets.
Les seves primeres paraules van ser per deixar les coses ben clares respecte al seu antecessor, Hugues Gall: "Som germans, molt diferents, d'una mateixa família. El nostre pare és Rolf Liebermann", responsable del teatre als anys setanta. "Les ambicions de Mortier són ben diferents", va dir, però la "transició serà harmoniosa i quedarà de manifest en la continuïtat dels equips".
Audaç, provocador i seductor alhora, Mortier creu que l'òpera "és un dels últims llocs on tenim el dret i la possibilitat de viure grans emocions", de l'amor i de la vida, i no té cap problema per relacionar el lirisme amb els últims conflictes d'Haití: "Els grans sentiments es perden, nosaltres podem preservar-los".
A partir d'aquí res no el frena. Fins i tot és capaç de llançar en una conferència de premsa un debat sobre el mateix concepte de creació operística : "L'òpera és un gènere musical que funciona però que es renova massa poc. Estem tots massa preocupats pel cant i els do de pit. Hem d'aprendre dels directors teatrals i no es tracta de modernitzar els clàssics sinó de saber trobar-hi el que hi ha de modern i explotar-ho de manera convincent".
Mortier no vol imposar sinó "convèncer", i està ell mateix convençut de moltes coses. Un exemple, entre molts d'altres: un teatre d'òpera no pot tenir un únic director musical, "perquè cap d'ells no aguanta set mesos en exclusiva en un únic teatre". D'aquí una de les seves principals aportacions a París, nomenar set directors musicals permanents: Sylvain Cambreling, Christoph von Dohnányi, Valeri Guerguiev, Vladimir Jurowski, Marc Minkowski, Kent Nagano i Esa-Pekka Salonen.

'La flauta' de La Fura
Entre les noves produccions, cal destacar la de La flauta màgica, una creació de La Fura dels Baus amb dissenys de Jaume Plensa. Es tracta d'una coproducció amb el Real de Madrid estrenada l'any passat a la Triennal del Ruhr, el festival que Mortier deixarà de dirigir aquesta primavera.
Més que explicar els detalls de cadascuna de les produccions, Mortier ha preferit, en el seu primer encontre amb els mitjans de comunicació, reafirmar la seva voluntat de convertir l'òpera "en un moviment permanent", destinat a seduir un públic "cada vegada més ampli i també més exigent".

Montserrat Casals
Avui